
El sector social català ha fixat la seva posició davant el nou decret llei de mesures urgents per a la dependència. Tot i que la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya veuen amb bons ulls la voluntat del Govern de desencallar les llistes d’espera i combatre la desprotecció de les famílies, han expressat el seu malestar per no haver estat consultades durant la redacció de la norma. Les organitzacions consideren que la seva experiència és vital per garantir que les polítiques públiques siguin sostenibles i estiguin realment centrades en les necessitats de cada individu, motiu pel qual reclamen la creació d’un espai de treball estable amb l’administració.
Pel que fa a la reforma administrativa, el teixit associatiu avisa que simplificar els expedients no ha de ser un fi en si mateix per descongestionar el sistema. Segons el seu criteri, qualsevol millora en la velocitat de resposta ha d’anar acompanyada d’una informació accessible i del respecte a la capacitat d’elecció de l’usuari. Les entitats defensen que l’atenció ha de garantir la vida independent i la inclusió comunitària, evitant que la celeritat derivi en una pèrdua de personalització. En aquest sentit, critiquen que la dependència encara s’analitzi sota una òptica excessivament mèdica i demanen que la dimensió social tingui un pes determinant en les valoracions.
La realitat de les persones dependents
Un dels punts de preocupació és la possible implementació de valoracions telemàtiques, que podrien distorsionar la realitat de les persones dependents. Per evitar-ho, proposen reforçar la coordinació entre els agents sanitaris, socials i el món local, a més d’establir controls de qualitat rigorosos. Quant a l’aspecte econòmic, tot i que celebren la fixació d’un import mínim provisional per evitar el perjudici dels retards burocràtics, el sector adverteix que les partides actuals són insuficients per cobrir els costos reals dels suports necessaris, exigint un increment pressupostari immediat per al sistema.
Finalment, el Tercer Sector insisteix que el decret només és un pegat si no s’aborda una transformació estructural del model de cures. Reclamen un pla a llarg termini que superi el concepte d’envelliment i que millori les condicions laborals de les professionals per retenir el talent. Entre les demandes clau figuren el suport decidit a l’assistència personal, la prevenció de la institucionalització i l’enfortiment de l’ajuda a les cuidadores no professionals. Segons les entitats, només amb un finançament estable i una visió integral es podrà assolir la qualitat de l’atenció que el col·lectiu mereix.

