A partir del curs 2026-2027, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) oferirà el seu primer curs en línia de llengua de signes catalana (LSC), una novetat formativa que la institució presenta com una aposta simultània per a la inclusió, la innovació pedagògica i el compromís amb aquesta llengua. El curs es desplegarà en dos nivells, A1.1 i A1.2, de 4 crèdits ECTS i 100 hores de dedicació cadascun, i es reconeixeran dins de diversos graus com a crèdits d’activitats universitàries (RECAAU).
El nivell inicial (A1.1) començarà el setembre del 2026, amb la matrícula ja oberta, mentre que el nivell de continuïtat (A1.2) s’incorporarà a partir del febrer del 2027. El curs s’ofereix des del Centre d’Idiomes Moderns de la UOC, dirigit per Laia Canals, qui explica que la incorporació de l’LSC “encaixa de manera natural en la nostra aposta per la inclusió, l’accessibilitat i la diversitat lingüística”. Segons Canals, “a la UOC no només volem ensenyar llengües, sinó també oferir eines que responguin a les necessitats comunicatives del món actual”, i afegeix que la nova formació “reforça el nostre compromís amb la cohesió social” i permet que l’estudiantat de graus com Logopèdia, Educació Primària o Educació Social “adquireixi competències clau per liderar l’atenció a la diversitat en els seus àmbits professionals”.
Una resposta a una obligació legal i social
Segons Ona Domènech, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats i responsable acadèmica de la formació, la posada en marxa del curs respon “a una fita històrica i a una obligació tant legal com social”. Domènech recorda que la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana, reconeix l’LSC com el sistema lingüístic propi de les persones sordes i sordcegues de Catalunya, i atribueix a les institucions públiques i educatives “el deure de garantir-ne la difusió, l’aprenentatge i l’ús en condicions d’igualtat”. Per això, afirma, “des de la Universitat teníem clar que havíem de formar part d’aquest engranatge social”.
A més, la professora apunta que la UOC havia detectat “una manca d’opcions formatives flexibles” que permetessin compaginar l’aprenentatge de l’LSC amb la vida laboral o personal, ja que tradicionalment aquesta llengua s’ha ensenyat de manera presencial. Impulsar els nivells A1.1 i A1.2 en format virtual, diu Domènech, “obre les portes a universalitzar-ne l’accés a qualsevol punt del territori”.
Per a Carles Sigalés, delegat de la vicerectora per a l’ensenyament i l’aprenentatge inclusiu, el nou curs “s’emmarca plenament en el compromís de la UOC amb la inclusió, l’equitat i l’accessibilitat universal”. Sigalés sosté que oferir formació en llengua de signes des d’una universitat en línia “pot tenir un impacte molt positiu tant des d’una perspectiva educativa com social”, ja que, segons explica, “contribueix a sensibilitzar la comunitat universitària sobre la realitat de les persones sordes i afavoreix una comunicació més inclusiva”. En aquest sentit, considera que la iniciativa “reforça el posicionament de la UOC com una universitat compromesa amb la diversitat, la igualtat d’oportunitats i la construcció d’una societat més inclusiva”.
El repte de traslladar una llengua visual a la pantalla
El principal repte pedagògic del projecte ha estat adaptar a un entorn 100 % virtual i asíncron una llengua que, com recorda Domènech, “és una llengua visual i gestual que no s’escriu i que es transmet amb moviment”. A l’aula virtual, explica, cal ensenyar a l’estudiantat a identificar “la posició i l’amplitud de l’espai tridimensional on s’expressen els signes”, així com a desxifrar elements com les expressions facials i corporals. “Passar de les tres dimensions físiques a la bidimensionalitat d’una pantalla requereix una enginyeria pedagògica molt precisa”, afirma.
Per superar aquest obstacle, el curs s’ha estructurat en cinc reptes progressius per nivell, basats en la pràctica i la interacció asíncrona, amb el vídeo com a eina central: l’estudiantat disposa de materials audiovisuals elaborats per models signants de referència, i des del primer repte ha de produir discursos signats que enregistra en vídeo i sobre els quals rep un retorn personalitzat del professorat. No hi ha cap prova final; l’avaluació és contínua i es basa en les competències comunicatives.
Els materials didàctics dels dos nivells els han elaborat Delfina Aliaga Emeterio, autora dels continguts de l’A1.1, professora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i persona sorda amb formació i experiència docent i de recerca en LSC, i Alexandra Navarrete González, autora dels continguts de l’A1.2, intèrpret de llengua de signes i professora lectora a la Universitat de Barcelona (UB). Totes dues són autores dels materials de llengua de signes adaptats al Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), elaborats per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, cosa que, segons Canals, garanteix “una formació de qualitat i compromesa”.
Per a Aliaga, el fet que els materials estiguin adaptats als descriptors d’aquest marc “és important perquè vol dir que els resultats d’aprenentatge es basen en les tres capacitats que desplega el marc, és a dir, la comprensió, la producció i la interacció”. La professora explica que el procés d’adaptació “ha consistit a buscar l’equivalència de tots els descriptors dels objectius previstos al MECR perquè es puguin fer en modalitat no presencial”, i detalla que per al nivell A1.1 s’han adaptat més de 100 descriptors, traduïts en unes 200 activitats. “Ha estat una feina molt interessant que no s’havia fet abans de manera sistemàtica”, afirma.
Navarrete, per la seva banda, subratlla que el principal risc de la modalitat asíncrona era “caure en la comoditat de recórrer en excés a les traduccions en català escrit com a crossa conceptual”. El repte, explica, “ha estat trencar aquesta dinàmica”: “Hem hagut de dissenyar activitats altament interactives i visuals que obliguen l’estudiant a activar la ment en mode visual i gestual, sense necessitat de traduir constantment”, assenyala. Per garantir un aprenentatge efectiu, el curs se sustenta en “tres pilars: la qualitat del model visual, el disseny guiat i interactiu de les activitats i el retorn formatiu o feedback”, amb vídeos en alta definició i models lingüístics natius que mostren amb precisió la configuració de la mà, el moviment, l’orientació i l’expressió facial.
Per a Aliaga, que una universitat com la UOC ofereixi formació en LSC “significa reconeixement, inclusió i respecte” per a la llengua i la cultura de les persones sordes. “Amb aquesta decisió, s’ensenya una llengua, però també es dona visibilitat a una comunitat que històricament ha hagut de lluitar per accedir a l’educació i participar en la societat en igualtat de condicions”, afirma.
Per la seva banda, Navarrete posa l’accent en la col·laboració entre perfils sords i oients en l’elaboració dels materials, que defineix com “l’essència mateixa del projecte i una condició indispensable per a la qualitat”. “El perfil sord és imprescindible per assegurar que els continguts, els discursos signats i els contextos culturals siguin fidels a la identitat de la comunitat sorda”, explica, mentre que el perfil oient “s’assegura que els continguts lingüístics estan actualitzats segons la recerca en lingüística de l’LSC” i ajuda a anticipar les dificultats d’un estudiant que prové d’una llengua oral.
A qui s’adreça i quin impacte pot tenir
El nivell A1.1 es dirigeix a persones sense cap coneixement previ d’LSC que vulguin aprendre a presentar-se, fer preguntes personals o interactuar de manera senzilla, mentre que l’A1.2 dona continuïtat a qui ja té una base inicial. Segons Domènech, el programa està especialment pensat “per a professionals de l’atenció al públic, l’educació, la sanitat o els serveis socials”, i també per a familiars de persones sordes. “Com més ciutadans oients coneguin l’LSC, més reduirem l’aïllament del col·lectiu sord”, assenyala.
Canals coincideix a assenyalar que la demanda d’aquest tipus de formació “pot existir tant per part de professionals de l’educació, la salut i la intervenció social com per part de la ciutadania que vol contribuir a una societat més inclusiva”. Comunicar-se amb les persones sordes i les seves famílies amb rigor, sosté, “no és només una habilitat professional molt valorada, sinó una necessitat social per garantir la igualtat d’oportunitats”.
Cada curs té un semestre de durada i es podrà reconèixer dins dels graus de Logopèdia, d’Educació Primària i d’Educació Social com a crèdits d’activitats universitàries (RECAAU). Es pot consultar més informació i fer la matrícula a través del web del curs.
