La presència d’alumnat neurodivergent a les aules ordinàries aporta beneficis directes a tot el grup d’estudiants. Així ho ha defensat l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap), destacant que l’aprenentatge compartit amb nens i nenes amb discapacitat o dificultats de desenvolupament estimula valors essencials com la capacitat de col·laboració, la resolució de conflictes, la tolerància i l’empatia.
Davant l’inici del nou curs escolar, la AEPap ha posat el focus en l’alumnat que presenta trastorn de l’espectre autista (TEA), trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), dislàxia o altres dificultats d’aprenentatge. Per a l’entitat, cal avançar vers models educatius inclusius on aquestes condicions s’entenguin com a variabilitat humana i no com un problema. Segons afirma la pediatra d’Atenció Primària Beatriz Fernández Prudencio, integrant de la AEPap, “un aula neurodiversa beneficia a tot l’alumnat, no només a qui requereix suports específics”, tot recordant que la veritable inclusió passa per “proporcionar a cada nen els suports que necessita per aprendre i participar al costat dels seus companys”.
Atenció primària i el risc d’infradiagnòstic en les nenes
Així mateix, la AEPap ha reivindicat la figura del metge especialista en pediatria d’Atenció Primària com un eix clau per a la detecció precoç de senyals d’alerta en la conducta, la comunicació, l’atenció o l’aprenentatge. Aquest professional és decisiu per orientar la família i articular la coordinació amb l’entorn educatiu i la resta del personal sanitari.
Pel que fa a la prevalença dels trastorns del neurodesenvolupament, els especialistes perceben un increment de casos durant els darrers anys, si bé alerten de les dificultats diagnòstiques persistents, especialment en el col·lectiu de les nenes. Diversos treballs epidemiològics indiquen una prevalença tres vegades superior en els nens, situació que fa saltar les alarmes sobre un possible infradiagnòstic femení.
Estigmatització i pautes per al benestar emocional
L’entitat mèdica ha alertat també sobre el perill de convertir els diagnòstics en etiquetes permanents. S’argumenta que un menor amb TDAH no s’ha de reduir a qualificatius com a «distret» o «inquiet», i es recorda que els estudiants que viuen amb dislàxia o qualsevol trastorn del desenvolupament necessiten estratègies adaptades que garanteixin la seva participació i la igualtat d’oportunitats.
A més a més, l’associació proposa encarar el retorn a l’escola recuperant progressivament les rutines de son, alimentació i exercici físic. La AEPap fa una crida a cuidar la salut emocional dels infants i adolescents davant els canvis de centre, etapa o companys, ja que les noves rutines poden provocar nervis o inquietud. Per tal de facilitar la transició, recomana escoltar les seves preocupacions, avançar els canvis i mantenir un diàleg fluid amb l’escola. Per afavorir aquesta coordinació entre família, centre docent i professionals de la salut, la corporació ofereix recursos per al professorat mitjançant el document Guia d’Ajuda per a Centres Docents.
Reclam per a la reducció de ràtios a l’etapa d’educació infantil
En paral·lel, l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i la Societat Espanyola de Pediatria Social (SEPS) han instat a accelerar la disminució progressiva de ràtios a les escoles bressol proposada pel Ministeri d’Educació. Ambdós organismes consideren que aquesta mesura és imprescindible per afavorir el desenvolupament cerebral en els primers anys de vida, una etapa de zero a tres anys caracteritzada per la màxima plasticitat neuronal on les interaccions amb els adults condicionen l’adquisició del llenguatge, la regulació emocional i les habilitats socials.
Segons explica Miriam de Nazaret García del Saz, responsable de la consulta de Pediatria Social de l’Hospital Universitari Fundació Alcorcón, les escoles infantils actuen com un “instrument de promoció de la salut, per la qual cosa cal que els professionals disposin del temps suficient per establir interaccions freqüents i de qualitat amb cada menor”.
Actualment, les ràtios màximes a Espanya permeten fins a vuit nadons per aula entre zero i un any, fins a 14 infants d’un a dos anys i un límit de 20 alumnes entre els dos i tres anys. La planificació del Ministeri d’Educació planteja reduir aquestes xifres fins als quatre, sis i vuit alumnes per aula respectivament, en un procés gradual previst entre els cursos 2027-2028 i 2029-2030.
Tanmateix, les societats científiques recorden que organismes internacionals aconsellen no superar els tres o quatre lactants per professional i mantenir entre quatre i sis nens en el tram d’un a dos anys per assegurar una atenció individualitzada que faciliti la detecció precoç de possibles dificultats en el desenvolupament. A més, subratllen que la inversió en atenció primerenca d’alta qualitat té un elevat retorn social i econòmic: estudis internacionals citats per les entitats indiquen que cada euro invertit en aquesta etapa pot generar un benefici d’entre vuit i dinou vegades el seu cost inicial gràcies a la millora de la salut, l’aprenentatge i les oportunitats futures de les persones.
