28.3 C
Barcelona
Divendres, 7 agost, 2020

La Taula insta a una coordinació urgent entre l’IMV i la RGC per reduir la pobresa a Catalunya

L’IDESCAT publica noves dades de pobresa al país

Destacades

El Govern invertirà 50M€ per protegir l’àmbit residencial de possibles rebrots de Covid-19

El Govern de la Generalitat de Catalunya continua centrat en la lluita...

El sector de la discapacitat urgeix a la creació d’un comitè d’emergència per la Covid-19

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), ha demanat...

El Govern suspèn les sortides dels residents a l’exterior per protegir-los de la Covid-19

Els Departaments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies han...
Redacció/Fonts
Redacció/Fonts
diari de la Discapacitat / El digital de la diversitat funcional a Catalunya
persones amb pobresa que dormen al carrer
Prop del 44% de la població es troba en situació de pobresa estructural // Foto: Taula del Tercer Sector

La Taula del Tercer Sector Social ha recordat, un mes després de la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), que és necessària una coordinació urgent entre aquesta nova prestació i la renda garantida de ciutadania (RGC) perquè no es produeixin situacions que perjudiquen les persones que estan en una situació de molta vulnerabilitat, com tràmits excessius o innecessaris o cobraments indeguts.

En aquest sentit, la Taula remarca que “perquè siguin eficients és imprescindible que els dos governs, l’espanyol i el català, concretin immediatament els acords, convenis i protocols de coordinació entre ambdues administracions” i adverteix que “si el 2019 la pobresa estructural ja era del 44% a Catalunya i la previsió és que la situació empitjori un cop es comencin a fer visibles les conseqüències del virus, eines com l’ingrés mínim vital i la renda garantida seran clau per mitigar el fort impacte social de la pandèmia”.

Desde l’entitat també han recordat que “sempre hem reclamat una finestreta única i hem advertit que els tràmits han de ser àgils perquè les traves burocràtiques faciliten que les persones quedin fora d’aquest dret i això no pot passar en un moment tan complex com aquest”.

La Taula també demana que el sistema que resulti de l’encaix de les dues prestacions sigui compatible i complementari amb altres ajudes, sobretot les d’habitatge. “Abans de la COVID-19, ja hi havia una emergència habitacional que excloïa gairebé 1 milió de persones entorn de Barcelona i aquesta situació ha empitjorat més perquè, en els 3 mesos de l’estat d’alarma, les peticions d’ajuda a les entitats socials per fer front a les despeses de l’habitatge s’han duplicat” subratlla.

La pobresa a Catalunya

Segons les noves dades de pobresa de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’IDESCAT, a partir de la informació recollida durant el 2019, i que encara no reflecteix l’impacte de la COVID-19, a Catalunya hi ha una pobresa estructural.

Prop del 44% de la població catalana es troba en risc de pobresa abans de les transferències socials (2,6 punts més que el 2018), és a dir, de la intervenció de les Administracions a través de les pensions, les prestacions i les ajudes. Així, el pes de les transferències socials expliquen la disminució de la taxa de risc de pobresa que el 2019 és del 19’5%, dos punts per sota respecte el 2018. A Catalunya, aquest lleuger descens podria ser degut a la millora de l’aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania, la principal eina de lluita contra la pobresa i les desigualtats.

Una vegada més, es constata l’impacte desigual de la pobresa. L’informe revela que segueix colpejant especialment la infància amb un increment de la taxa de risc de pobresa que ja se situa en més del 30% (28% el 2018) i les persones migrades, que passen del 48% (2018) al 50%. Si ens fixem per tipologia de la llar, destaca la situació de les llars monoparentals. Gairebé la meitat de les llars monoparentals estan en situació de pobresa (47%) i dupliquen el risc en comparació amb les altres. Enguany, s’accentua especialment l’apartat d’”altres llars amb fills dependents”, on la taxa de risc de pobresa augmenta del 18% (2018) al 30% (2019). La causa podria estar relacionada amb l’emergència habitacional i l’augment del preu del lloguer que obliga les persones a conviure amb altres unitats familiars o amb la família extensa.

Subscriu-te a la Newsletter

Per rebre al teu correu les últimes notícies, ofertes i anuncis exclusius del diari de la DisCapacitat

- Advertisement -

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -
- Publicitat -

Últimes notícies

Barcelona crea un telèfon 24h per prevenir el suïcidi i obre un nou punt d’atenció presencial

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa dues mesures dins el pla...

Althaia i Control Live proven un ‘llit-cadira de rodes intel·ligent’ en pacients amb alta dependència

Pacients de la Fundació Althaia provaran l’efectivitat del V-Chair, un llit - cadira de rodes intel·ligent dissenyat...

Efectes de la infecció i el confinament sobre el Parkinson durant la pandèmia de la COVID-19

La pandèmia COVID-19 ha afectat les persones amb malaltia de Parkinson tant per la pròpia infecció com...

Només un 1% de les persones escolliria viure a una residència en cas de necessitar suport

A principis de juliol el moviment Volem Llars per Viure va llençar una enquesta a totes les...

Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per apropar el Servei de Teleassistència Municipal

L’Ajuntament de Barcelona ha engegat una campanya per apropar el Servei de Teleassistència Municipal a prop de...

també pot interessar-te

- Advertisement -