
La participació en la vida política de les persones amb discapacitat intel·lectual encara és una tasca pendent. Per molt que tenim interès per la política, ens trobem amb enormes barreres que no ens permeten participar-hi com voldríem i com ho fan la resta de ciutadans i ciutadanes.
Què passa si volem votar? Hi tenim dret, oi? Sí, per sort el dret el tornem a tenir reconegut, però ens trobem amb moltes dificultats per exercir el nostre vot. La primera té a veure directament amb els programes electorals. La majoria de partits polítics no adapten els seus programes a lectura fàcil i això no només perjudica les persones amb discapacitat intel·lectual, sinó que també perjudica totes aquelles persones que tenen més dificultats per entendre i comprendre la informació. Això al final acaba provocant desinterès i avorriment per part nostra i de tots aquells que, com nosaltres, no saben què diuen els programes electorals ni els polítics.
I en el moment concret de votar? Els col·legis electorals tampoc són del tot accessibles i això ens suposa una altra barrera. Com també ho és el procés de votació per correu.
I què passa si volem ser candidats o candidates a unes eleccions? A les que siguin: municipals, autonòmiques, estatals o europees. Doncs que sempre ens posen a les posicions més avall de les llistes electorals.
La sensació és que ens posen per omplir les llistes, perquè hi ha veritables cops de colze a les primeres posicions, llocs que sempre estan ocupats i agafats per persones que no tenen cap discapacitat. La veritat és que les persones amb discapacitat intel·lectual som els grans oblidats i els més perjudicats per la política
Nosaltres estem a les últimes posicions, però als partits ja els està bé, perquè així es posen la medalla que són inclusius per haver incorporat una persona amb discapacitat intel·lectual a les seves llistes. Però arribar fins i tot a tenir un lloc a les últimes posicions de les llistes electorals tampoc és un camí fàcil. Aconseguir els avals necessaris és molt complicat i l’accessibilitat inexistent de tot el procés dificulta encara més la comprensió de tot el que suposa. Un cop més, l’accessibilitat.
Tot això no és just. Mai arribarem a ocupar posicions amb possibilitat de ser elegits o elegides com a diputats o diputades, així que continuaran parlant per nosaltres, dient-nos què hem de fer i com ho hem de fer. Mai opinarem primer, i això que som nosaltres els que realment sabem què necessitem.
La veritat és que les persones amb discapacitat intel·lectual som els grans oblidats i els més perjudicats per la política, som la pota coixa del sistema. Sí, molt bones paraules cap a nosaltres perquè queda molt bé dir que ens tenen en compte, però a l’hora de la veritat no ens fan cas.
Les persones amb discapacitat intel·lectual no estem podent fer política, i la nostra veu ni tan sols és escoltada. Demano que se’ns tingui en compte tal com diu la Convenció sobre Drets de les Persones amb Discapacitat en l’article 29. Tenim dret a ser escollides i a ocupar llocs de responsabilitat a les administracions i a les estructures de partits.
És el moment de complir amb aquest article i de començar a canviar les coses, perquè ningú es pot oblidar, d’això: les persones amb discapacitat intel·lectual no som invisibles. Les persones amb discapacitat intel·lectual tenim drets i els exigim!