“La moda és la nostra segona pell. Hem de treballar junts per fer-la inclusiva”

La indústria de la moda ha perpetuat durant temps cànons i ideals clàssics de bellesa, dirigint-se exclusivament a un tipus de consumidor i obviant la resta. Però les coses es mouen i el sector impulsa un canvi cap a la diversitat de cossos i realitats, cap a la inclusió. És possible una moda (i tot el que l’envolta) que reflecteixi una societat heterogènia i s’adapti a la pluralitat de les seves necessitats?

L’edat, la perspectiva de gènere, la diversitat de formes i talles o un ventall divers de discapacitats, físiques o intel·lectuals. Són moltes les qüestions a tenir en compte per a que les peces s’adaptin a tots els cossos i no al revés. Perquè tots tenim dret a trobar la nostra talla, independentment de la nostra estatura o volum. Perquè hem de poder posar-nos i treure’ns la roba fàcilment quan hem de conviure amb una pròtesis o anar amb cadira de rodes. També poder combinar un outfit tot i tenir una discapacitat visual com la ceguesa o el daltonisme.

En la seva quarta edició el Sustainable Challenge presenta un nou repte als i les estudiants que hi participin: moda per la diversitat de cossos. Durant tres dies el futur del sector haurà de dissenyar i mostrar el resultat contemplant la diversitat corporal. La seva comissària, Marina Vergés, és estilista de moda, periodista i cofundadora de la marca de roba inclusiva i adaptada Free Form Style. Parlem amb ella per saber què podem esperar d’aquesta nova marató de creativitat i per a que ens expliqui més coses sobre el tema que MODA-FAD ha escollit aquest 2022, la moda per a la inclusió social.

Upcycling, perspectiva de gènere, circularitat. Ara moda per a la diversitat de cossos. És a dir, moda per a la inclusió social. Com valores que MODA-FAD hagi escollit aquest tema per a la quarta edició del Sustainable Challenge?

Ho valoro molt positivament, ja que la inclusió en el món de la moda és important. Moltes marques ja estan fent publicitat amb diversos tipus de cossos, races i edat. També hi ha desfilades amb persones amb discapacitat intel·lectual i amb diversitat funcional. Estem iniciant un camí molt bonic en el món de la moda, canviant moltes normes que fins ara semblava que eren inamovibles.

Tots som físicament diferents i gairebé tothom experimentarà una discapacitat temporal o permanent en algun moment de la seva vida. Com pot ajudar la moda en el camí d’assolir una societat heterogènia i inclusiva?

Tots anem vestits. És la teva primera impressió quan coneixes a una persona. Es la nostra segona pell. Hem de treballar junts per fer-la inclusiva. La moda pot crear consciència en la societat per ajudar a entendre que les diferències enriqueixen. Pot empatitzar amb cossos ben diferents. Pot ajudar a trencar barreres i a guanyar en autoestima: que les persones amb alguna discapacitat puguin sortir de l’uniforme del xandall. 

Ja son moltes les marques i firmes que comencen a treballar la diversitat de formes i talles en les seves col·leccions. Però també hi ha altres consideracions que cal tenir en compte com l’edat, el gènere o persones amb discapacitats físiques. Com de complex pot ser aquest camí cap a una indústria que respongui a necessitats tant diverses?

Pot ser difícil, però no impossible. Està clar que les marques importants responen a un determinat públic, però s’està treballant en una indústria inclusiva. Per exemple, ja fan moltes més talles que abans, tant per dalt com per baix. Perquè quan ets una persona adulta de dimensions molt petites la moda infantil no et serveix i necessites altres opcions. També està molt estès el tema de les mastectomies i la roba interior està evolucionant en aquest sentit.

Juntament amb la Carolina Asensio vas crear Free Form Style, una marca de moda adaptada. Què us va portar a emprendre aquesta iniciativa?

Normalment quan es crea una marca inclusiva i adaptada acostuma a ser per una connexió amb alguna persona amb mobilitat reduïda o per patir-ho en primera persona. En el nostre cas el germà de la Carolina, que és el meu cosí, va patir un ictus que el va deixar en cadira de rodes. El problema el vam detectar quan vam voler buscar algun pantaló diferent i adequat per a ell, per treure’l del xandall que comentava abans. A vegades el teixit no era l’adient, altres el disseny. Així que vam modificar un pantaló i li vam regalar pel seu aniversari. La seva cara d’alegria, el seu somriure i la paraula “guapo”, que va dir tot assenyalant-se, ens va arribar al cor. Per això vam decidir crear una marca per fer roba (sobretot pantalons) per a persones en cadira de rodes, que estan assegudes molta estona i poden patir ulceres de pressió. 

En quin moment es troba el tema de la moda adaptada a nivell nacional i internacional? Podries citar algunes marques de moda pioneres en temes d’inclusivitat amb la diversitat física?

A nivell nacional, les poques marques que hi ha ens coneixem entre nosaltres i estem connectades, fem reunions i fins tot tenim un e-commerce inclusiu, Dadaí Shop, on hi ha marques nacionals com la firma basca Emili, que fa camises especials per a persones grans i persones amb mobilitat reduïda.

A nivell internacional hi ha països on la moda adaptada és molt forta, com ara els Estats Units i Austràlia, on hi ha força marques. També destacar un altre e-commerce anglès on hi estem presents, Adaptista, la marca de joieria Davies & Daughter que crea joies amb missatges en Braille o el col·lectiu australià de roba adaptada, per citar-ne altres.

És molt important que hi hagi plataformes inclusives (a nivell sensorial i visual) per a tothom. Vol dir que es fa camí i estem creixent. 

No ens podem quedar només en el disseny de moda. També s’ha de tenir en compte el màrqueting i la comunicació, els estilismes, les passarel·les que serveixen de mirall del sector o, fins i tot, els punts de venta. Alguna iniciativa o campanya que valgui la pena conèixer en aquests altres àmbits de la indústria?

La més important ha estat la de Tommy Hilfiger. Té tres fills amb trastorn de l’espectre autista (TEA) amb dificultats per vestir-se i li va sorprendre que cap altre dissenyador o dissenyadora estigués treballant en una col·lecció adaptada. Hilfiger havia observat el desig dels seus fills de vestir-se amb roba que els fes sentir inclosos i els ajudés a millorar la seva autoestima, però per a ells era complicat batallar amb els botons i cremalleres habituals. També sabia que hi ha nens amb pròtesis i altres dificultats amb el mateix problema: calia modificar la seva roba. “Es tracta d’una audiència oblidada”, reflexionava el dissenyador quan explicava el naixement de la línia de moda Adaptive, ara també disponible per a adults. Crec que ens hauríem de quedar amb aquesta frase: audiència o públic oblidat.

Com es plantejarà el repte als estudiants?

Posar-se en la pell de les persones amb alguna dificultat de mobilitat o qualsevol altra necessitat és el primer que hauran de fer. Després els ensenyarem i explicarem diferents patrons existents per donar-los alguna idea. El paper del grup d’experts en el repte és molt important, tots ells són grans professionals en disseny, teixits i patrons. 

Què espereu dels resultats d’aquest repte dirigit a estudiants?

Fa il·lusió veure que estudiants de moda s’involucren i tenen interès en un sector inclusiu i adaptat. És important ja que són els futurs dissenyadors i dissenyadores. Crec que aconseguirem noves peces interessants per a marques inclusives. Poden aportar idees noves i pensament fresc en el patronatge.

• Entrevista publicada originalment a MODA-FAD