La recerca del dolor en la població infantil amb lesions de medul·la ha fet un salt qualitatiu gràcies a un treball finançat per la Fundación Koplowitz. La investigació, publicada a la revista científica ‘Pain’, conclou que un de cada dos nens i joves en aquesta situació pateix un dolor clínicament rellevant. L’estudi, liderat pel Laboratorio de Función Sensitivo-Motora que dirigeix Julian Taylor, s’ha basat en les teories dels premis Nobel de Medicina 2021, David Julius i Ardem Patapoutian, sobre els receptors de la temperatura i la pressió.
Els resultats obtinguts per l’equip de Julian Taylor confirmen que el patiment d’aquests pacients està estretament lligat a variables emocionals. «La seva aportació va establir les bases per comprendre com estímuls externs es converteixen en senyals elèctriques al cervell, un coneixement que ara apliquem a l’estudi del dolor en la lesió medular pediàtrica», ha explicat l’investigador, qui destaca que aproximadament la meitat dels joves avaluats presenten aquest quadre de dolor associat a factors psicològics i genètics.
L’anàlisi molecular ha estat una peça clau en aquesta recerca. Segons Inmaculada Castillo, membre de l’equip de genètica, s’han identificat variants que poden modular la probabilitat de desenvolupar diferents tipologies de dolor. «La rellevància de les troballes moleculars resideix en el fet que identificar factors genètics vinculats al dolor obre una via prometedora cap a teràpies més precises i efectives, la qual cosa pot traduir-se en un millor alleujament del dolor i una major qualitat de vida per a nens i joves», ha assenyalat l’experta.
Prevenció de la cronificació i diagnòstic precoç
L’estudi adopta el model biopsicosocial, combinant avaluacions clíniques, proves sensorials estandarditzades i qüestionaris psicològics. L’objectiu prioritari és la detecció precoç per evitar que el dolor esdevingui crònic. En aquest sentit, Elisa Dolado, responsable de la Sección Pediátrica de l’hospital, ha subratllat que l’avaluació correcta en infants és un repte constant: «Les avaluacions realitzades permeten determinar la causa, afavorir la detecció precoç i orientar un tractament dirigit, evitant el seu empitjorament i/o l’aparició de complicacions».
Aquesta visió és compartida per Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili – Fundación Grünenthal, qui afirma que «aquest estudi referma el model biopsicosocial del dolor» i que l’eina psicològica és vital per a un abordatge correcte. Per la seva banda, la fisioterapeuta Marta Ríos i el responsable de la Unidad de Dolor, Francisco Calderón Muñoz, han coincidit en la importància de tractar el dolor neuropàtic en estadis inicials mitjançant noves eines de valoració fiable.
Finalment, l’experta Beatriz Huidobro-Labarga, de l’Hospital Infantil Universitario Niño Jesús de Madrid, ha destacat que aquest enfocament integral podria millorar dràsticament el pronòstic de discapacitat i l’ús de recursos sanitaris, obrint la porta a la futura medicina de precisió i a col·laboracions entre diversos centres per validar nous marcadors. El Laboratorio de Función Sensitivo-Motora, integrat en el Servicio de Salud de Castilla-La Mancha (Sescam), continua així la seva tasca com a referent en l’estudi de les bases neurobiològiques de la lesió medular.
