Els portals de transparència a Espanya no són plenament accessibles a les persones amb discapacitat. Així ho han traslladat almenys els experts consultats després d’analitzar les principals pàgines web a través de les quals els ciutadans tenen dret a formular preguntes i sol·licituds de documents a les diferents administracions públiques del país.
El dret d’accés a la informació pública no discrimina cap persona per característiques físiques, personals, ideològiques o de qualsevol mena. Per això, les persones amb discapacitat poden exercir aquest dret de la mateixa manera que la resta de ciutadans i per les mateixes vies (de manera presencial o telemàtica).
Per garantir aquest dret, els portals web de transparència han de complir una sèrie de requisits tècnics, marcats per una directiva europea, perquè siguin accessibles a tots els usuaris. Tot i això, els experts consultats per Maldita.es coincideixen que, actualment, no són del tot accessibles i tenen aspectes a millorar.
El 17 de novembre del 2015, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va declarar el 28 de setembre com el Dia Internacional de l’Accés Universal a la Informació. Quatre anys més tard, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) també va proclamar aquesta data com el dia per commemorar el dret d’accés universal a la informació perquè considera que “diverses organitzacions de la societat civil i òrgans governamentals de diferents llocs del món” ho van adoptar i van celebrar com a tal.
Dret Universal d’accés a la informació
El dret d’accés a la informació és un dret universal, reconegut a la Declaració Universal de Drets Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que no discrimina la persona que l’exerceix per cap criteri, característica o condició. A Espanya, la Llei 19/2013, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern permet a tots els ciutadans consultar dades i informació que està a l’abast de qualsevol persona i sol·licitar informació a les administracions públiques que hauria de ser pública però no ho és.
D’una banda, hi ha les dades obertes: informació que publiquen les institucions públiques de manera proactiva, sense esperar una sol·licitud concreta per part dels ciutadans. Aquesta informació és a l’abast de tots els usuaris que vulguin consultar-la a portals de dades oberts, i no requereix un procés d’identificació prèvia.
D’altra banda, hi ha les sol·licituds d’accés a la informació pública. Les peticions de transparència es poden fer de manera presencial a les oficines de l’administració pertinent o per internet als portals de transparència, on, en la majoria de casos, demanen identificació. La sol·licitud d’informació es pot tramitar en nom propi o en representació de l’interessat.
Dificultat de tramitació presencial
Les peticions de transparència es poden fer de forma presencial, un tràmit que suposa també un impediment per a persones amb discapacitat. L’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) explica que de vegades “no hi ha cap altra alternativa” que acudir de manera presencial a gestionar tràmits perquè el web no està preparat, cosa contrari a la legalitat. “La presencialitat implica portar i rebre papers impresos en tinta que una persona amb ceguesa no pugui llegir, i també suposa problemes de desplaçament o mobilitat perquè de vegades l’accés no és l’idoni o no està connectat amb transport públic”, exemplifica aquesta l’entitat .
“La legislació europea actual exigeix a les administracions públiques complir els criteris d’accessibilitat”, explica l’expert en accessibilitat web Jorge Gascón. Es tracta de les Pautes d’Accessibilitat al Contingut Web (WCAG) i busquen fer que el contingut web sigui accessible. Són estàndards generals “comuns a tots els països de la Unió Europea i tenen un eminent caràcter tècnic”, explica a Maldita.es Joaquín Meseguer, expert en transparència i secretari executiu de la Xarxa Acadèmica de Govern Obert Internacional a Espanya (RAGA).
El Reial decret sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic, que recull els requisits d’accessibilitat d’aquesta legislació europea, estableix que el contingut accessible inclou informació textual i no textual, documents i formularis descarregables, continguts multimèdia pregravats , formes d’interacció bidireccional, tractament de formularis digitals i emplenar els processos d’identificació, autenticació, signatura i pagament.
En queden exclosos, però, els continguts multimèdia en directe i pregravat d’organismes o les seves filials del servei públic de radiodifusió; a més d’altres continguts com mapes i cartografies en línia i contingut multimèdia.
A més, tots els llocs web “han de mostrar a la seva pàgina web de manera visible un enllaç que contingui la declaració d’accessibilitat del lloc”. Aquest apartat s’ha d’actualitzar com a mínim una vegada a l’any, publicar-se en un lloc que estigui disponible des de totes les pàgines del lloc web amb un enllaç anomenat “Accessibilitat”, estar en format accessible i seguir el model de la directiva europea perquè totes contemplin la mateixa informació i estructura.
Portals de transparència poc accessibles
No tots els portals de transparència analitzats tenen aquest apartat d’accessibilitat. Dels 20 portals de transparència (els 19 portals autonòmics i el Portal de la Transparència de l’Administració General de l’Estat), 19 tenen un apartat d’accessibilitat específic per al portal de transparència. No passa així, per exemple, a la web del portal de transparència de la comunitat autònoma d’Extremadura.
Dotze dels dinou portals de transparència amb apartat d’accessibilitat compleixen l’estructura establerta per la Unió Europea. Ceuta, Melilla, Múrcia, Astúries, el País Valencià i Navarra tenen un model diferent. I les Balears compleixen parcialment l’estructura europea, ja que no compta amb tots els apartats.
A més, deu d’aquests portals tampoc no compleixen amb el criteri d’actualitzar la informació inclosa a l’apartat d’accessibilitat establert (mínim una vegada a l’any) i quatre no publiquen la darrera data d’actualització. Andalusia i Castella i Lleó han actualitzat aquest apartat l’any en curs i Cantàbria, la Comunitat de Madrid i el Portal de la Transparència de l’Administració General de l’Estat encara compten amb marge temporal per fer aquesta actualització dins del temps establert per la norma europea .
El document de la resolució que rep el ciutadà tampoc no és accessible en tots els casos. I no té res a veure amb el format, sinó amb la configuració del document. “Si és un document pdf no passa res, el problema és si aquest document no compleix les pautes d’accessibilitat perquè una persona amb discapacitat visual el pugui llegir”, explica l’ONCE. El lector de pantalla no pot llegir, per exemple, una fotografia convertida en document PDF.
“La solució no és que la persona amb discapacitat visual sol·liciti el document de manera accessible. A l’hora de generar el document de la resolució, aquest ja ha de complir les pautes d’accessibilitat perquè tothom el pugui llegir”, addueix l’ONCE. El llenguatge que emprèn aquestes resolucions tampoc no és assequible per a tothom.
Els experts coincideixen que els portals d’accés a la informació no són (irònicament) accessibles per a les persones amb discapacitat. “La majoria no compleixen els criteris d’accessibilitat”, assegura Jorge Gascón. Joaquín Meseguer afegeix que “les denúncies en aquesta matèria no abunden i la majoria es canalitzen a través d’organitzacions que tenen entre els seus fins i objectius la defensa de col·lectius que es veuen directament afectats per les barreres a l’accessibilitat universal”.
