La recent reforma normativa per a la regularització extraordinària de persones migrants ha generat una reacció agredolça en el teixit associatiu. El Comitè Espanyol de Representants de Personas amb Discapacitat (Cermi) ha fet públic un informe on analitza l’impacte del Reial Decret que modifica el Reglament d’Estrangeria. L’entitat critica que, si bé el text incorpora referències a la discapacitat en l’arrelament i les pròrrogues, omet regular com s’han d’adaptar els procediments administratius perquè aquest col·lectiu pugui exercir els seus drets de manera efectiva.
L’anàlisi del Cermi posa el focus en l’absència d’una menció expressa a l’accessibilitat universal. El document subratlla que la mesura no preveu mecanismes específics com la lectura fàcil, l’accessibilitat cognitiva o la presència d’intèrprets de llengua de signes durant els tràmits. Per a l’organització, és una mancança greu que la discapacitat no s’hagi establert com un criteri autònom de vulnerabilitat, fet que podria provocar inseguretat jurídica. Segons l’informe, “la discapacitat apareix reconeguda en alguns supòsits concrets, però no s’incorpora com a principi transversal del disseny normatiu del procediment”.
L’entitat també ha mostrat la seva preocupació pel llenguatge utilitzat en el decret, que considera més proper a una lògica assistencial que no pas al model de drets humans de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. En concret, es qüestionen fórmules que descriuen les persones com a subjectes que “no siguin objectivament capaces de proveir les seves pròpies necessitats a causa del seu estat de salut”. El Cermi considera una debilitat que el Govern d’Espanya no hagi comptat amb la participació directa del moviment social de la discapacitat durant l’elaboració d’una norma amb tanta incidència sobre aquestes famílies.
Malgrat les crítiques, el col·lectiu valora positivament certs aspectes de la nova disposició addicional vint-i-unena. Aquesta permet l’arrelament extraordinari per a unitats familiars amb “filles i fills majors d’edat que tinguin una discapacitat que requereixi suport”, un gest que el Cermi defineix com “un reconeixement explícit de la realitat familiar de moltes persones estrangeres amb responsabilitats de cura i suport”. Així mateix, es veu amb bons ulls la modificació de l’article 132, que facilita la pròrroga de residència sense exigir la cerca activa de feina en casos de malaltia o discapacitat, evitant així requeriments que qualifiquen d’impossibles o desproporcionats.
Finalment, l’informe destaca com a encerts l’habilitació provisional per treballar durant la tramitació i l’ús de la xarxa de Correos per presentar sol·licituds. No obstant això, el Cermi reitera que l’efectivitat d’aquestes mesures dependrà de si l’Administració acaba implementant instruccions clares que garanteixin que formularis, webs i oficines d’atenció siguin realment accessibles. Segons l’entitat, sense aquests ajustaments, la igualtat proclamada pel reial decret podria quedar només sobre el paper.
