La inclusió de persones amb discapacitat dins el sistema universitari espanyol ha experimentat un creixement significatiu, duplicant-se en els darrers deu anys. No obstant això, les institucions educatives no han pogut seguir el ritme d’aquest avanç en drets. David Sánchez, vicerector d’Estudiants de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria i responsable de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) per a temes d’alumnes amb discapacitat, ha alertat que “els serveis d’atenció a la discapacitat estan desbordats en totes les comunitats.”
Aquesta afirmació es va produir durant el diàleg ‘Tendencias y desafíos para una universidad inclusiva’, organitzat per Servimedia. Segons el vicerector, la saturació dels serveis afecta les universitats de tot el territori espanyol. Sánchez va ser clar en indicar que el problema es dona “no solo en Madrid, también en Canarias, Andalucía o el País Vasco”, i va assenyalar la manca de finançament com una de les principals causes d’aquesta situació.
El diàleg va servir com a preàmbul al VII Congrés Internacional Universitat i Discapacitat, una cita clau que tindrà lloc a Granada del 19 al 21 de novembre. Aquest esdeveniment, organitzat per Fundación ONCE i la Universidad de Granada, té com a objectiu central construir propostes, definir estratègies i avançar en nous models d’educació inclusiva.
Per la seva banda, Isabel Martínez, directora d’Universitats i Promoció del Talent de la Fundación ONCE, va corroborar a Servimedia que el nombre d’alumnes amb discapacitat s’ha duplicat en l’última dècada. Va explicar que “Hi ha més de 1.166.000 estudiants amb discapacitat o necessitats educatives especials en les etapes preuniversitàries, la qual cosa significa que el futur portarà encara més joves que necessitin adaptacions i suport en la universitat.”
Els reptes: accessibilitat universal i disseny proactiu
Beatriz Arribas, directora de Fundación Universia, va afegir a la discussió els reptes pendents en l’àmbit de l’accessibilitat, assenyalant que “més de la meitat de les universitats no tenen un pla d’accessibilitat totalment implementat.” Va destacar que aquest aspecte és un dels grans desafiaments que cal abordar, juntament amb la necessitat d’harmonitzar la docència presencial i virtual per a aquest col·lectiu.
Arribas va subratllar la importància d’anar més enllà de les barreres físiques: “No solo hem de centrar-nos en l’accessibilitat física, sinó l’accessibilitat universal en tots els aspectes.” La directora va reconèixer que l’adaptació completa és complexa: “Sí és un problema que totes les universitats no estan adaptades, és impossible estar adaptades al 100%, sobretot amb el finançament que tenim. Tots hem d’apostar per l’accessibilitat universal.”
La directora de Fundación Universia va recordar l’evolució recent en el concepte d’inclusió. Va destacar que “Si mirem enrere abans gairebé justament estàvem parlant de barreres físiques quan es parlava d’accessibilitat i ara tenim una mirada moltíssim més oberta. Ara mateix parlem d’accessibilitat digital i també de disseny universal d’aprenentatge.” Des de la seva òptica, la universitat hauria de ser “més proactiva” i anticipar-se a les necessitats de l’alumnat a través d’un “disseny universal” que sigui útil per a qualsevol persona.
