
El Departament d’Educació i Formació Professional, encapçalat per la consellera Esther Niubó, ha obert el debat per avaluar l’aplicació del Decret 150/2017, la norma que va fixar l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat o necessitats educatives especials als centres ordinaris com a opció generalitzada. Després de gairebé un decenni del seu desplegament, el Govern de la Generalitat admet la necessitat de revisar el marc actual a causa de l’increment de la demanda assistencial i la manca de recursos suficients als col·legis i instituts.
La posició de la Generalitat de Catalunya no planteja la supressió de la docència inclusiva, sinó determinar quina resposta cal oferir als casos de discapacitat severa o major grau de dependència. La consellera Esther Niubó ha mantingut que els estudiants amb necessitats lleus o moderades han de continuar als centres ordinaris amb les ajudes pertinents, obrint la reflexió sobre el paper que han d’assumir els centres d’educació especial.
Augment de l’alumnat i situació dels recursos
D’ençà de l’aprovació del decret, l’alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat a la xarxa ordinària ha crescut un 77%, mentre que la matrícula als centres d’educació especial ha augmentat un 5%. Aquesta evolució ha generat dificultats de gestió a les aules per la manca de personal especialista, com ara docents d’educació especial, educadors, integradors socials, orientadors i professionals sanitaris.
Així mateix, els centres d’atenció específica pateixen una forta pressió d’ocupació. Per respondre a aquesta situació, el Govern de la Generalitat ha anunciat la creació de 204 noves places d’educació especial per al curs 2026-2027, així com l’increment de la contractació de personal de suport. En les darreres convocatòries s’han assignat 384 places d’educadors d’educació especial i 67 d’integradors socials.
Avaluació dels criteris d’escolarització
El procés de revisió pretén definir amb major precisió quins perfils d’alumnat poden rebre una atenció adequada a l’escola ordinària mitjançant els equips de Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) i quins requereixen l’atenció dels centres d’educació especial. Des del Departament d’Educació i Formació Professional s’ha remarcat que actualment no s’ha fet cap trasllat automàtic d’alumnes ni s’han modificat els criteris vigents, i que qualsevol canvi es negociarà amb docents, famílies i d’altres sectors implicats.
Paral·lelament, les dades de la institució del Síndic de Greuges en el seu informe anual de 2025 reflecteixen que les reclamacions relacionades amb l’escola inclusiva van suposar el 12,9% de les queixes educatives tramitades, situant-se com un dels principals motius de queixa en l’àmbit de l’atenció a la discapacitat infantil.

