Més de 180.000 estudiants amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament han començat el nou curs escolar sense que el Ministeri d’Educació hagi demanat el desplegament del Pla Estratègic d’Educació Inclusiva. Aquesta paralització obliga les famílies a fer front a un sobrecost econòmic mitjà de més de 3.000 euros anuals per alumne en concepte de teràpies i suports privats, una xifra que s’afegeix als 1.200 euros de despesa mitjana que assumeix la resta de la ciutadania. Per aquest motiu, la confederació Inclusió Plena Espanya ha fet una crida urgent a l’Administració per aconseguir més fons i personal qualificat a les aules ordinàries.
La realitat econòmica de l’atenció especialitzada
Segons les dades del curs 2024-2025, el sistema educatiu compta amb 75.905 alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE) associades a discapacitat intel·lectual i 107.977 amb autisme. Aquests 183.882 estudiants representen el 57,6 % del total de l’alumnat amb NEE. Aquestes xifres es tradueixen en situacions complicades per a moltes llars, com la d’Iván Lledó, pare de quatre fills, dos dels quals tenen necessitats de suport intensives i estudien a un centre concertat de Múrcia. Tot i agrair la disposició dels docents, Iván Lledó recorda la despesa de 300 euros mensuals que ha de pagar per rebre assistència de logopèdia, fisioteràpia i suports educatius fora de l’escola.
“Estas terapias y el transporte cuestan 300 euros mensuales (más de 3.000€ al año) que debemos sumar al gasto por libros de texto, material escolar y transporte al centro que asume el resto de las familias al empezar un curso”, explica Iván Lledó, qui destaca també l’ajut rebut per Astrapace, entitat vinculada a Inclusió Plena Regió de Múrcia.
Exigència de mesures d’accessibilitat i suport personalitzat
Davant d’aquesta situació, la presidenta d’Inclusió Plena Espanya, Carmen Laucirica, ha remarcat que “una educación verdaderamente inclusiva exige de apoyos personalizados y recursos suficientes con los que asegurar la formación del profesorado y el personal de apoyo que se necesita en las aulas”. Així mateix, la dirigent ha criticat la desprotecció del col·lectiu afirmant que “la realidad invisible que muestra, como un ejemplo de miles de familias de niños y jóvenes con discapacidad intelectual y del desarrollo, la vida de los hijos de Iván debería ser tenida en cuenta por las administraciones educativas. No podemos hablar de una auténtica inclusión en las aulas sin que se tengan en cuenta las necesidades de los apoyos especializados que demanda el alumnado con Necesidades Educativas Especiales”.
L’entitat, que agrupa més de 950 associacions a tot l’Estat i aten més de 150.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, ha insistit que la inclusió real ha d’assegurar la participació, l’aprenentatge i l’accessibilitat cognitiva. Per aquest motiu, l’organització ha tornat a oferir la seva col·laboració al Ministeri d’Educació i a les comunitats autònomes per implantar les mesures necessàries a tot el territori.
