L’informe “L’educació inclusiva a Catalunya”, publicat en el marc del Pacte contra la segregació escolar, analitza el desplegament del model educatiu inclusiu des de l’aprovació del Decret 150/2017. El document elaborat per la Síndica de Greuges de Catalunya, destaca avenços com la reducció de ràtios d’alumnes per aula, l’increment de personal docent i el reforç dels equips de suport educatiu. Per exemple, al curs 2023/2024, la ràtio mitjana era de 19,1 alumnes a I3 i 22,5 a 6è de primària, mentre que el nombre de docents en aules de suport intensiu (SIEI) ha augmentat un 124,0 % des de 2017.
També s’ha equilibrat l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials, amb una disminució de l’índex de dissimilitud entre centres i una reducció dels centres amb baixa proporció d’aquest alumnat.
MANCANCES EN L’APLICACIÓ DEL MODEL
Tot i els avenços, l’informe posa de manifest diversos obstacles per assolir una plena inclusió escolar. Encara hi ha llistes d’espera a les aules de suport SIEI i mancances en l’atenció personalitzada per l’increment en la detecció de necessitats educatives especials. A més, l’alumnat escolaritzat en centres d’educació especial (CEE) ha crescut un 20,3 %, fins arribar als 8.226 alumnes el curs 2023/2024, malgrat l’augment de recursos a l’escola ordinària.
En aquest sentit, la síndica insta a desplegar el full de ruta que preveu convertir els CEE en centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR).
DESAFIAMENTS CULTURALS I SOCIALS
Un dels principals reptes assenyalats és el canvi cultural necessari entre professionals i famílies per concebre la diversitat com una riquesa i no com un obstacle. Encara persisteixen casos en què l’alumnat amb necessitats educatives especials no pot participar plenament en activitats com colònies o sortides escolars per manca de personal de suport.
Tot i l’esforç per formar el professorat, l’oferta actual és insuficient per atendre la demanda. A més, l’informe subratlla la necessitat d’estratègies específiques per als centres d’elevada complexitat, que concentren una major proporció d’alumnat amb necessitats educatives especials (4,8 % en comparació amb el 2,5 % dels centres de baixa complexitat).
INCLUSIÓ EN ENSENYAMENTS NO OBLIGATORIS I LLEURE EDUCATIU
L’informe denuncia la manca d’oferta inclusiva en els ensenyaments no obligatoris, fet que provoca que la meitat dels joves amb necessitats educatives especials d’entre 16 i 21 anys no estudiïn. Així mateix, apunta les dificultats d’aquests infants i adolescents per participar en el lleure educatiu per falta d’educadors formats i recursos de suport adequats.
Encara que la Generalitat ofereix ajuts per a monitors de suport, aquests són insuficients i no es gestionen amb la celeritat necessària. A més, el dret al lleure inclusiu encara no compta amb un desenvolupament normatiu que en garanteixi l’accessibilitat.
