L’Hanan Riyani disposa de tota la meva admiració. Els motius són
varis i segurament els entendreu al llegir aquesta entrevista. Per si de cas, vull posar èmfasi en dos aspectes concrets que justifiquen aquest sentiment de respecte personal cap a la Hanan. El primer perquè és una dona i això no és val a dir. En un món tan competitiu, la tasca de la Hanan sintetitza i connecta a les persones amb la realitat d’una manera directa, propera, sensible i transversal. En segon lloc, perquè malgrat la diversitat funcional, la seva activitat professional i la seva manera de comunicar, m’enorgulleix com a persona humana que creu en l’espècie humana tant diversa i singular.
Hanan, gràcies per les teves paraules i coratge per seguir lluitant per tot. Si teniu Instagram, seguiu-la a @hanaterapeuta
Qui és Hanan Riyani?
Una xica resilient, alegre i generosa.
Què és per a tu la discapacitat?
Una virtut que he acceptat tal i com és i que em converteix en la dona que
sóc (això no significa que no tingui dies dolents).
Quina creus que és la millor manera de conviure amb una discapacitat?
Fent teràpia per acceptar-la, perquè és molt dur gestionar tant el rebutjament
cap a un mateix com les dificultats pel teu entorn pròxim, i quan un s’accepta
es pot viure millor i amb major pau i felicitat.
Quins reptes penses que presenta actualment la discapacitat?
L’estigma que l’envolta i que és necessari reduir, a nivells personal, educatiu,
laboral…
Què els hi diries a aquelles persones joves diagnosticades amb una
diversitat funcional que volen dedicar-se a entendre les emocions dels
altres?
Que des d’aquesta posició és possible entendre els altres amb més
empatia, cura i intel·ligència emocional, per que tenen major capacitat
d’impactar profundament en els pacients per a la seva sanació.
Què els hi diries als nostres polítics que mostren poca empatia
respecte la discapacitat?
Que tinguessin més empatia, perquè no només es posar lleis, sinó també
posar-se al seu lloc, per exemple, si tots els serveis públics han de ser
accesibles, també ho haurien de ser tots els edificis, i ells se n’haurien
d’assegurar. També és molt important la inclusió a l’aula i a través dels
recursos disponibles pel professorat. Però el més important seria
desenvolupar mesures per a un canvi en la mentalitat i l’acceptació, d’una
forma similar a com s’ha fet per a la comunitat LGTB les últimes décades.
Quin és el millor consell que t’han donat respecte a la discapacitat?
No n’he rebut cap suficientment bo.
Què és una persona activista per a tu?
Una persona que reivindica els seus drets amb respecte, educació i amor.
Quines tasques portes a terme per fer una societat més inclusiva?
Difusió de continguts i conferències per a disminuir l’estigma de la
discapacitat, promovent l’acceptació i sobretot que és possible
gaudir la vida més enllà d’aquestes condicions.
Què opines de les entitats del tercer sector?
Opino que són necessàries perquè ajuden a persones vulnerables sense cap
recompensa, més enllà de l’agraïment, i sense la seva aportació la societat
perdria moltes bones coses.
Quines dificultats et trobes en el teu dia a dia?
Moltes: el transport públic, l’accessibilitat a diferents llocs, el tracte
infantilitzat d’algunes persones, comentaris despectius i per ferir.
Quins són els teus referents?
Els meus pares, Albert Espinosa i Antonio Orozco.
Que opines de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Que és molt important perquè ajuda a visibilitzar distintes persones des
d’un punt de vista diferent i més proper a ells, cosa que trenca estigmes i
conèixer amb més humanitat.
