Un nou estudi titulat ‘Les persones amb discapacitat al medi rural a Espanya’ ha posat de manifest la difícil situació que afronten gairebé la meitat de les persones amb discapacitat que resideixen en entorns rurals. Segons aquesta anàlisi, el 45,5% d’aquestes persones tenen problemes significatius a l’hora de realitzar els seus desplaçaments. L’informe, impulsat pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) amb el suport de Cermi La Rioja, també subratlla que més de la meitat d’aquest col·lectiu, concretament el 50,6%, pateix solitud no desitjada.
L’estudi alerta sobre les persistents barreres d’accessibilitat en habitatges i edificis públics, que se sumen als ja greus problemes de mobilitat i de desplaçament, en gran part a causa de la manca de transport accessible. Aquesta situació és denunciada pel 45,5% del col·lectiu afectat. Addicionalment, el 40,5% dels residents amb discapacitat en municipis petits expressen grans dificultats per utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Tots aquests factors contribueixen, en gran mesura, als alts nivells de solitud no desitjada (50,6%) que experimenta el col·lectiu.
Perfils i vulnerabilitat
Aquest treball, realitzat per la consultora Martha Yolanda Quezada, detalla la major vulnerabilitat estructural que es deriva de la intersecció entre la discapacitat i la ruralitat. Una situació que afecta de manera especial les dones i les persones grans.
L’informe destaca que el 22% de totes les persones amb discapacitat a Espanya resideixen en zones rurals, una xifra que s’aproxima a gairebé un milió de persones. D’aquest grup, el 55% són dones, i un 37% tenen més de 80 anys. En general, aquestes persones presenten una baixa taxa d’ocupació (del 24,3%) i una bretxa educativa considerable (només l’11,8% tenen estudis superiors).
Propostes per a un desenvolupament rural inclusiu
Davant d’aquest panorama, l’estudi proposa una estratègia de desenvolupament rural inclusiu. Aquesta hauria d’incorporar serveis de proximitat, fomentar l’atenció itinerant, millorar el transport accessible, combatre activament la solitud i promoure l’ocupació i l’emprenedoria entre les persones amb discapacitat.
A més, el Cermi reclama la inclusió de la variable de la discapacitat en totes les polítiques de desenvolupament rural i defensa la necessitat de reforçar el teixit associatiu existent. Finalment, l’informe insisteix en l’aplicació d’una perspectiva de gènere per combatre les múltiples formes de discriminació a les quals s’enfronten les dones amb discapacitat.
