Per a moltes dones, el naixement d’un fill és un dels moments més viscuts de la seva vida. Tanmateix, per a moltes dones amb sordesa, aquesta experiència es pot convertir en un procés marcat per la incertesa, la por a no entendre què passa al seu voltant i la dependència de tercers per accedir a informació clau sobre la seva salut i la del seu nadó. Per evitar aquesta situació, la Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes (FIAPAS) recorda que el sistema sanitari ha de garantir mesures d’accessibilitat auditiva, a la informació i a la comunicació durant la gestació, el part i el postpart, adaptades a les necessitats de cada mare.
A Espanya viuen unes 700.000 dones amb discapacitat auditiva, de les quals més del 97% es comunica en llengua oral. Per aquest motiu, l’entitat considera imprescindible disposar de productes de suport com el bucle magnètic i el subtitulat de qualitat.
La Mercedes, que ha viscut aquesta realitat en primera persona, explica que durant el seu embaràs el seu temor principal era no entendre el personal mèdic: “Sempre existeix la por de no assabentar-te del que et parlen perquè no existeix cap mena d’accessibilitat. Has d’entrar acompanyada per algú perquè t’ajudi a entendre”. La manca de recursos es va repetir durant el naixement de la seva filla quan van sorgir complicacions i es trobava sola: “No vaig entendre l’abast del problema. Quan va tornar el meu marit li vaig haver de demanar que parlés una altra vegada amb el metge perquè jo m’havia perdut part de la informació”. Per a ella, la solució requereix recursos d’accessibilitat, professionals formats, paciència i una atenció que permeti comprendre-ho tot sense sentir-se incòmoda.
Per la seva banda, la Clara reflecteix que encara persisteixen importants barres abans i durant el part. “Em preguntava si m’assabentaria de totes les instruccions durant el part o com me les donarien quan estigués d’esquena per posar-me l’epidural”, relata. Ja a la sala de parts, la llevadora es va negar a baixar-se la mascareta per permetre-li llegir els llavis, havent de ser una infermera qui li transmetés les indicacions. “No són conscients que, tot i que tinguem un bon llenguatge i una parla intel·ligible, també necessitem determinades ajudes per comunicar-nos i comprendre”, assenyala.
Davant d’aquestes situacions, FIAPAS reivindica que a les consultes, sales d’espera, urgències o paritoris és fonamental comptar amb bucles magnètics i subtitulat en directe de qualitat per assegurar que les mares amb discapacitat auditiva puguin comprendre la informació, expressar les seves decisions i participar activament en el naixement. Així mateix, l’organització insisteix en la necessitat de reforçar la formació del personal sanitari per garantir que la informació clínica i el consentiment informat es transmetin amb la mateixa profunditat i qualitat que a la resta de dones.
