El recurs presentat setmanes enrere per Feacem Catalunya contra l’Ordre de la Generalitat EMT 136/2022, de les bases que regulen les convocatòries de subvencions als Centres Especials de Treball (CET) catalans, va ser protagonista d’una sessió informativa celebrada el passat 25 de maig a la seu de l’ONCE Catalunya.
La trobada, a la qual van assistir una cinquantena de persones, algunes en directe i d’altres per vídeo-conferència, va tenir com a convidat l’advocat que ha presentat el recurs, Alexander Pérez, de Muñoz Machado Abogados, segons el qual “hi ha arguments de calat perquè s’estimi la demanda”.
El sector de la discapacitat a Catalunya ja expressà el seu desacord a aquestes bases durant la seva preparació, ja que no eren adequades a les necessitats del sector, alhora que des del govern central s’aprovaven unes mesures econòmiques que augmentaven uns ajuts als CET que a Catalunya no s’aplicaven. Així les coses, i amb el consens i suport de les diferents plataformes que representen els CET catalans, Feacem Catalunya va presentar aquest recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El president de Feacem Catalunya, Rafael Ruano, lamentà que tot i que “som part important a l’hora de decidir les polítiques d’inclusió laboral de les persones amb discapacitat i coneixem tota la seva problemàtica, la Generalitat no ens té en compte” i aquesta “ha estat l’única via per donar a conèixer la nostra opinió”.
Tot seguit va prendre la paraula Alexander Pérez, que en començar va exposar que l’Ordre, de 14 de juny de 2022, introdueix determinats canvis sobre les bases anteriors i contravé el Reial Decret 818/2021 sobre programes comuns d’activació per a l’ocupació i alguns dels seus apartats s’allunyen dels mínims que aquest Reial Decret estatal estableix, dels quals destaquen els relatius als diferents percentatges de subvenció del lloc de treball en funció de l’edat, gènere o especials dificultats, entre d’altres, uns percentatges que la Generalitat ha modificat, en general, a la baixa, i ho justifica dient que són programes propis, que conté les polítiques d’ocupació anual que han de seguir les comunitats autònomes i diferencia entre programes estatals i autonòmics, apunta que aquest és un programa comú i, per tant, hauria de complir amb el Reial Decret.
A banda, i a nivell formal, són unes bases que ometen un seguit de “tràmits essencials de participació ciutadana” que, segons la llei, són obligatoris. Així, només per aquesta omissió formal hi ha prou arguments per a l’anul·lació total de les bases. En concret, es van ometre els tràmits de publicació per a consulta pública, el d’audiència pública i el d’informació pública (aquests dos últims poden coincidir en el temps). Pérez explicà que es va optar per recórrer les bases i no les convocatòries perquè una possible anul·lació de les convocatòries podria comportar l’obligatorietat de tornar les subvencions percebudes, amb tot el trasbals econòmic que podria comportar per als CET.
Mentrestant, es calcula que es podria comptar amb sentència d’aquí a un any. En tot cas, “estem en una situació totalment incorrecta de redistribució de recursos que provenen de l’administració i que són imprescindibles per a la continuïtat dels centres especials de treball”, va lamentar Rafael Ruano al final de la sessió.
Secció patrocinada per
