Dijous, 23 maig 2024
spot_img
IniciOPINIÓFactors de canvi anímic en persones amb diversitat funcional en Nadal

Factors de canvi anímic en persones amb diversitat funcional en Nadal

festes nadal salut mental
Foto // Activament

Si observem l’estat d’ànim de la població en general en dates Nadalenques, ens adonem que aquest disminueix. Moltes persones troben el Nadal com un passeig nostalgic per aquells records esborronats de tímida tristesa humida al enyorar els que ja no hi són. Encara més després de la pandèmia.

Enyorança que es veu adornada, alhora, pel desig de fer feliços els que ara són els més propers: famílies i amics, a través de l’anhelada màgia del Nadal que condueix a fer compres i regals a aquests éssers estimats.

Costum que podem atorgar al moviment capitalista que incita a consumir per a aquestes dates. Si bé és cert que podem proveir-nos de crítiques consistents davant aquest materialisme, no seria menys cert que aquest actua, o és utilitzat, com a mecanisme de defensa davant el declivi anímic abans esmentat que apareix per aquestes dates.

Potser, per això, davant de la impossibilitat a vegades de realitzar aquesta activitat consumista però oxigenadora, es poden donar més casos de tristesa nadalenca entre la població amb diversitat funcional.

Però què li pot conduir al desànim nadalenc a una persona amb diversitat funcional?

  • El motiu principal és el grau de dependència, el qual regula l’activitat social de cada persona amb discapacitat. Així, si una persona no disposa d’autonomia per anar a comprar o quedar amb amics, vol dir que té més temps per recordar els éssers estimats i reviure el seu dol. És a dir, en aquest cas, no poden disposar del mecanisme d’evitació anterior.
  • Un altre factor influent és, una vegada més, la sobreprotecció o infantilització emesa per l’entorn més proper que, sense voler, pot resignar a rebre sense poder oferir. És a dir, cercar la satisfacció i benestar a través dels regals, pensant que és el que farà més feliços a les persones dependents de tercers. Potser aquesta sobreprotecció que alguns familiars exerceixen fa que els/ens vegin com a infants eterns, passant per alt, sense adonar-se que aquesta acció comporta efectes contraris als cercats.
  • Aquesta absència de cerca de recursos perquè puguem realitzar les mateixes tradicions consumistes o lúdiques que la resta provoca a la persona amb diversitat funcional sentiment d’impotència, frustració i, de nou, es resignen a rebre sense poder oferir, cosa que ajuda al declivi anímic a què ens referim.
  • Tanmateix, la manca d’accessibilitat dels llocs comercials suposa un obstacle negatiu per a la persona amb mobilitat reduïda, donat que impedeix accedir a la quotidianitat d’aquestes festes i poder fer compres i celebracions. Fet que també fomenta la disminució anímica de la persona, que novament troba la frustració en el seu camí.

Sovint tendim a no expressar allò que sentim, com aquest desig d’intentar fer coses en què es necessita cert grau d’assistència i veiem que el nostre entorn està molt ocupat o, a cops, no s’expressa perquè la pròpia persona no hi veu solució possible i se’l guarda per a ella.

Què podem fer davant d’aquest cúmul de situacions?

Òbviament, el Nadal com qualsevol altra tradició també té parts positives que sovint s’amaguen darrere de la cortina que generen les situacions anteriors. Per aquest motiu, hem de cercar alternatives per no perllongar o incrementar massa el record pels qui han marxat o, potser, trobar la part bonica d’aquest record. Aquella que ens fa feliços.

En aquesta cerca d’alternatives també s’inclou la creativitat. No només els regals materials són el que crea la màgia del Nadal sinó el que elabora un mateix, ja sigui dibuix, escrit, manualitat… Aquesta opció, alhora, pot atorgar un significat més gran per al que rep el detall. A més d’augmentar l’autoestima de la persona creadora del regal.

Encara que ara disposem de la compra on-line, que es torna un recurs accessible alhora de fer les compres de manera independent. Però, compte! tal volta, el costum d’aquesta alternativa ens pot deslligar mica a mica de l’afer social. Hi ha d’haver un equilibri entre allò que resulta fàcilment accessible (com Internet) i la cerca de millora d’inclusió social.

Informar l’entorn més proper del desig de buscar una solució per fer allò que es vol en les mateixes condicions que la resta, amb la major autonomia possible. En aquest cas, podria ser buscant una persona amiga o assistent personal que l’acompanyés a fer les compres nadalenques i, alhora, buscar alternatives d’ocupació. Atès que en el període festiu es tendeix a disposar de més temps lliure i això pot tornar a potenciar els records negatius o la impotència de no poder fer les mateixes coses que els altres.

A través d’una comunicació fluida i directa es pot arribar a un acord d’interessos i alhora facilitar a l’entorn allò que potser passava desapercebut com els nostres desitjos i inquietuds.

Mai no hem de donar res per fet ni per sabut, ni per una banda ni per l’altra. De vegades ens recloem en nosaltres mateixos i és quan sorgeix la tristesa, la solitud i la impotència. En canvi, si ho compartim i intentem explorar alternatives pal·liatives per evitar estats emocionals negatius, millorarem tant el nostre benestar com el dels més propers.

Perquè la felicitat hi és a les petites coses que trobem pel camí.

- PUBLICITAT -

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Vanessa Fuentes
Vanessa Fuenteshttps://psicovan.es
Psicòloga, integradora social, formadora i tecnopedagoga (Psicovan)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content