El Comitè de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat va expressar la preocupació per la continuïtat del model d’Educació Especial a Espanya i va lamentar el suport concret de grups polítics a aquest sistema.
El grup d’experts encarregat de supervisar el compliment de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat va criticar també que la Lomloe “permeti un doble sistema d’ensenyament discriminatori” i que diverses comunitats autònomes “hagin promulgat lleis que donen suport als centres segregadors”, com passa amb la llei de llibertat d’elecció educativa de la Comunitat de Madrid.
Així es dedueix del Seguiment a la Recerca sobre Espanya realitzada per aquest Comitè en virtut de l’article 6 del Protocol Facultatiu de la Convenció, que en la seva avaluació del 2017 va detectar “troballes de gravetat suficient” per efectuar aquest seguiment.
A l’informe, el comitè ha tingut en compte les al·legacions d’Espanya i, en concret, les consideracions que va plantejar una delegació d’alt nivell del Govern que el març va participar en un diàleg oficial sobre aquesta investigació.
Amb aquesta ocasió, membres del Comitè es van reunir amb les organitzacions de persones amb discapacitat i amb el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi).
Segons les dades aportades, 41.521 alumnes amb discapacitat estaven escolaritzats en alguna modalitat d’ensenyament segregador el curs 2022-2023. D’aquests, 27.926 s’havien matriculat a centres d’educació especial, mentre que 13.595 assistien a aules específiques dins de centres ordinaris.
El Comitè reclama derogar totes aquelles lleis que permetin la vigència del sistema d’escolarització en centres especials, per considerar-les contràries a la Convenció.
Partits polítics
Al seu parer, a Espanya hi ha “gran diversitat de posicions, opinions i agendes polítiques i socials” sobre l’abast de la inclusió educativa.
Va criticar que, durant la tramitació de la Lomloe al Congrés, “grups parlamentaris que el 2023 formaven part de més de la meitat dels governs autonòmics advocaven per l’Educació Especial”.
També va denunciar que “el 2021, un grup parlamentari va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Lomloe al·legant que l’Educació Especial segregadora era un model educatiu compatible amb l’article 27 de la Constitució Espanyola”. A més, va rebutjar que certes comunitats autònomes continuïn adoptant lleis que perpetuïn l’Educació Especial segregadora, com la llei 1/2022 de la Comunitat de Madrid”.
El Comitè va valorar de manera positiva les mesures introduïdes per la Lomloe en la transformació del sistema educatiu, però va lamentar el manteniment de l’incís primer de l’article 74 de la legislació fins aleshores vigent, que recull que l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat “en unitats o centres d’Educació Especial, que podrà estendre’s fins als vint-i-un anys, només es durà a terme quan les seves necessitats no puguin ser ateses en el marc de les mesures d’atenció a la diversitat dels centres ordinaris”.
Així mateix, va mostrar la seva preocupació perquè “la legislació perpetuï l’educació especial segregadora basant-se en un enfocament biomèdic, centrat en les necessitats de l’alumnat amb discapacitat”.
En la mateixa línia, es va oposar que les comunitats autònomes “continuïn prestant el suport necessari als centres d’educació especial perquè aquests escolaritzin els alumnes i les alumnes que requereixin una atenció molt especialitzada”, cosa que, segons la seva opinió, això “perpetua la segregació educativa”.
El Comitè va recordar a Espanya que els Estats part de la Convenció “tenen l’obligació concreta i permanent de procedir el més expedita i eficaçment possible per aconseguir la plena aplicació de l’article 24”. Això resulta “incompatible amb el manteniment de dos sistemes d’ensenyament: un de general i un altre d’ensenyament segregat o especial”, va concloure.
Tribunals
L’informe del Comitè va criticar la sentència del Tribunal Constitucional 34/2023, de 18 d’abril del 2023, que a parer seu considera “la inclusió educativa com un principi general del sistema educatiu i no com un dret de les persones amb discapacitat”.
En aquesta sentència, el Tribunal Constitucional va reconèixer “la compatibilitat de l’Educació Especial amb la Constitució”. L’informe del Comitè replica que l’article 96 de la Carta Magna estableix que els tractats internacionals signats per Espanya (com la Convenció esmentada) “formen part de l’ordenament legal intern” una vegada publicats.
Afegeix que, segons l’article 10, les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats que la Constitució reconeix s’han d’interpretar de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.
Avenços insuficients
Sí que va apreciar que els articles 84 i 85 de la Lomloe estableixin que tots els centres sostinguts amb fons públics han de “tenir criteris d’admissió iguals sense possibilitat de discriminar per raons de discapacitat o altres”. Tot i això, ha assenyalat que “les avaluacions psicopedagògiques i els dictàmens i resolucions d’escolarització fonamentades resulten, a la pràctica, en l’exclusió d’alumnes amb discapacitat de la seva inclusió amb suports individualitzats en el sistema general d’educació”. Aquests són “derivats a l’escola especial segregadora”, pràctica que va titllar de “discriminatòria”.
Segons els experts, la identificació primerenca de les necessitats educatives de l’alumnat amb discapacitat en cap cas hauria de justificar la seva exclusió de l’escolarització ordinària inclusiva i de qualitat sota l’argument que aquestes necessitats serien millor ateses per l’educació especial segregadora.
Van subratllar que “aquesta segregació” afecta de manera especial les persones amb discapacitat que “requereixen alts nivells de suport”, com aquelles amb discapacitat intel·lectual i persones autista. De fet, van recordar a Espanya que, “per donar compliment a l’article 4 de la Convenció, els Estats part han d’adoptar totes les mesures pertinents, incloses les mesures legislatives, per tal de modificar o derogar lleis, reglaments, costums i pràctiques existents que constitueixin discriminació d’aquests alumnes”.
Per al Comitè resulta molt positiu el reconeixement de l’interès superior del nen que recull la Lomloe. També posa en valor que aquesta norma disposi que en els processos d’escolarització els pares, mares o tutors legals han de ser preceptivament escoltats.
Preocupacions
L’informe es fa ressò de la demanda del Cermi de desenvolupar el pla integral d’educació inclusiva, i mostra la seva preocupació pel que fa als “incidents d’assetjament escolar contra les persones amb discapacitat a recintes escolars”.
Segons la informació rebuda, aquests atacs són “perpetrats per alumnes, pares d’estudiants i fins i tot per personal docent mitjançant assetjament verbal reiterat i de recurs a subjeccions físiques i mecàniques. Així mateix, preocupa al Comitè la insuficiència de les mesures adoptades per les autoritats responsables per eradicar aquestes pràctiques, investigar efectivament els casos d’assetjament escolar i imposar sancions proporcionades als infractors”.
Preocupa també al Comitè la insuficiència de les campanyes generals de sensibilització a la societat sobre el dret de les persones amb discapacitat a l’educació inclusiva i de qualitat i que “algunes associacions de la societat civil continuïn fent advocacia, fins i tot a mitjans socials, de l’Educació Especial segregadora”.
Per tot això, va instar l’Estat a “derogar amb urgència tota llei vigent que permeti o perpetuï la segregació educativa de les persones amb discapacitat a través de la seva escolarització a escoles o centres especials i unitats específiques en aules ordinàries”.
Així mateix, va recomanar l’aprovació de noves lleis perquè es reconegui l’educació inclusiva i de qualitat com un dret de les persones amb discapacitat i s’inclogui una clàusula de no rebuig per raons de discapacitat, per tal que cap estudiant quedi exclòs de l’educació general ordinària.
A més, va proposar que aquestes normes contemplin partides pressupostàries adequades, línies de base, indicadors i sistemes d’avaluació, a fi de desenvolupar plenament un sistema de suports individualitzats per a l’escolarització d’aquests alumnes en centres ordinaris, amb una atenció particular a aquells amb més necessitats de suport.
Aquestes lleis han d’“incloure totes les adaptacions curriculars individualitzades, adaptació de les avaluacions i formació al personal docent i no docent que treballa amb persones amb discapacitat en centres ordinaris”, va concloure.
