La Consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, és la nostra següent convidada al “Plantant Cara”. En aquesta entrevista reflexiona sobre feminisme, igualtat i discapacitat, tot just quan el nostre planeta es troba en una situació complexa en termes de drets humans arreu del món
Qui és l’Eva Menor?
Sóc la consellera d’Igualtat i Feminisme del Govern de la Generalitat de Catalunya des de l’agost de 2024. Abans vaig ser l’alcaldessa del meu municipi, Badia del Vallès, durant quinze anys, i advocada de professió i per vocació. Sóc mare de la Lucía i la Claudia, molt familiar. Tinc la sort de tenir una família nombrosa de la qual em sento profundament orgullosa i agraïda, perquè m’ha donat els valors que em fan ser qui sóc. M’agrada la música i compartir estones amb amics i amigues, tot i que no puc dedicar tot el temps que m’agradaria ni a una cosa ni a l’altra.
Què és per a tu la discapacitat?
La discapacitat és un concepte que defineix aquelles persones que per les seves capacitats i en interacció amb determinades barreres poden tenir a llarg termini obstaculitzada la seva participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions. Tenint en compte aquesta definició, la discapacitat no està només relacionada amb les capacitats de les persones sinó que és la conseqüència de la desigualtat social. Com a societat, hem de començar a reflexionar sobre les decisions que prenem i sobre a qui estem deixant enrere. Els poders públics hem de treballar en polítiques i serveis que assegurin la igualtat de tracte i la no-discriminació de totes les persones en la seva diversitat.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’una discapacitat?
Sí, conec moltes persones amb discapacitat. Hi ha molta diversitat dins del concepte de discapacitat i és més comú del que moltes persones pensen. Segurament tinc persones en el meu entorn que poden tenir-la diagnosticada i que jo no en tingui coneixement.
Quines propostes teniu al vostre Departament en relació a la diversitat funcional?
Treballem transversalment amb tots els departaments del Govern per garantir la igualtat efectiva en tots els àmbits i en totes les fases de la vida de les persones; en l’educació, en la cultura, en la justícia o en la mobilitat. A les escoles, a les universitats i a les residències de persones grans.
Recentment, hem iniciat una campanya contra les discriminacions i els discursos d’odi per acabar amb els estereotips i promoure vides amb més drets, més llibertat, més comunitat i més respecte. A més, al Departament hi tenim l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació, òrgan que gestiona les denúncies que tots i totes podem presentar si som víctimes de situacions de discriminació.
Quin és l’estat actual del feminisme actual a casa nostra i com penses que pot col·laborar a fer una societat més inclusiva?
Malgrat els avenços aconseguits gràcies a la lluita col·lectiva de les darreres dècades, cal ser conscients que ens trobem en un moment en què els drets humans –també els de les dones– estan qüestionats i amenaçats pels discursos d’odi i el negacionisme de l’extrema dreta.
El moviment feminista ha sigut promotor de bona part del reconeixement de drets i de les millores socials que ara podem gaudir, i que ens fan ser una de les societats més democràtiques i igualitàries, sovint posada com a exemple en l’àmbit internacional. Totes aquestes conquestes són fruit d’anys de lluita pels drets humans i de consens social i polític, un consens que malauradament es veu amenaçat.
I, pensant en el futur, considero que el feminisme ha de ser la principal força de transformació social, un moviment que pot canviar el món perquè va a l’arrel dels problemes. Perquè quan les feministes lluitem ho fem perquè avanci tota la societat i per un futur més igualitari i més inclusiu.
Quin és per tu el model de feminisme inclusiu que ha de tenir el nostre país?
Les polítiques públiques feministes han de tenir en compte totes les realitats i, alhora, sorgir i nodrir-se de la diversitat. Des de la Conselleria d’Igualtat i Feminisme estem treballant en aquesta línia: desenvolupant polítiques públiques, serveis i recursos igualitaris i feministes, on les persones amb discapacitat siguin també subjectes polítics, incorporant-les en el seu disseny. El feminisme és inclusiu per definició, no es tracta de models, les polítiques públiques si són feministes, són inclusives i transversals. El feminisme defensa drets humans en benefici del conjunt de la societat
El feminisme és inclusiu per definició, no es tracta de models, les polítiques públiques si són feministes, són inclusives i transversals. El feminisme defensa drets humans en benefici del conjunt de la societat.
De quina manera creus que les polítiques de feminisme o de gènere poden ajudar a fer una societat més inclusiva?
Per tenir una societat més inclusiva, cal tenir en compte les diferents realitats i no deixar ningú enrere. La incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques hi pot contribuir significativament.
Homes i dones tenim els mateixos drets, però en ple segle XXI no tenim les mateixes oportunitats. Si mirem, per exemple, la bretxa salarial, les dades d’inserció laboral de les persones amb discapacitat, també hi detectem un biaix de gènere.
Aquest biaix es dona igualment en l’àmbit de la salut: en la recerca, la detecció i el diagnòstic de malalties, sovint es perjudica la salut de les dones. No tenim els mateixos símptomes, ni patim les malalties de la mateixa manera, ni reaccionem igual que els homes als medicaments.
Aquests són només alguns exemples, però en podem trobar en molts altres àmbits.
Què els hi diries a aquells pares que veuen que la seva filla és discriminada per una diversitat funcional i també per ser dona?
Cap discriminació pot ser permesa, ni per sexe, ni per origen, ni per raça, ni per cultura, tampoc per tenir diversitat funcional. Els hi diria que facin la denúncia i que cerquin una ajuda i suport. Que no estan sols i que tenim eines per lluitar contra la discriminació.
Al Departament d’Igualtat i Feminisme hi tenim l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, a la qual poden adreçar-se. Qualsevol persona que hagi patit alguna mena de discriminació hi trobarà resposta.
Els hi diria també que estem defensant els drets humans davant els discursos d’odi que alimenten les discriminacions perquè volem un futur més just, més inclusiu i que garanteixi la igualtat d’oportunitats de totes les persones, sobretot les que tenen més dificultats. És un dels principals objectius del Govern, i per això hem creat un Consell Assessor de Drets Humans que ens assessorarà en aquest àmbit.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Les entitats del tercer sector són indispensables, motor i centre de moltes accions destinades a millorar la qualitat de vida de les persones, perquè tenen el coneixement, l’experiència i excel·lents professionals. Són també referents en la lluita comunitària i en la defensa i garantia dels drets, ja que el treball de les entitats feministes i del tercer sector ens ha impulsat a crear l’actual Departament d’Igualtat i Feminisme.
Des de la Generalitat volem continuar col·laborant amb el tercer sector i reconèixer i valorar la seva activitat.
Quins referents tens a la vida?
Hi ha dues dones properes a les quals admiro profundament i que sens dubte han marcat el que sóc avui: la meva germana i la meva sogra. A més, tinc la sort d’estar envoltada de nombrosos referents dels quals aprenc molt cada dia. No els nomenaré perquè són molts.
Què opines de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Allò que no s’explica no existeix, per tant, un diari sobre aquest tema té una funció comunicativa i divulgativa de gran importància. No només per a les persones que tenen una discapacitat o les seves famílies, sinó per al conjunt de la societat. Si aspirem a construir una societat veritablement inclusiva i igualitària, hem de començar per educar-nos i educar, així com per ampliar el coneixement sobre totes les realitats que ens envolten.
