Després de la seva lesió al genoll dret, el papa Francesc va viure els últims anys del seu pontificat en cadira de rodes, però la seva vinculació amb les persones amb discapacitat va transcendir la seva condició personal. Des de l’inici del seu papat, el 2013, després de la renúncia de Benet XVI, va integrar aquest col·lectiu en el seu projecte pastoral, centrat en la misericòrdia i en les “perifèries existencials”.
El mateix dia de la seva proclamació, el 266è pontífex de l’Església catòlica ja va mostrar la seva voluntat d’acostar-se als més vulnerables. Durant les audiències i trobades, era habitual veure’l beneint persones amb discapacitat o interactuant amb infants que, espontàniament, interrompien els seus discursos. Algunes d’aquestes trobades van derivar en anècdotes, com el cas d’un nen que va aconseguir endur-se el solideu papal.
“Fraternitat”, “acollida” i “inclusió” van ser paraules clau en el seu missatge amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat de 2022. “Espero que cada comunitat cristiana s’obri a la presència de germanes i germans amb discapacitat assegurant-los sempre l’acollida i la plena inclusió”, va expressar. Va remarcar que a l’Església “no existeix un nosaltres i un ells, sinó un únic nosaltres”.
Francesc va destacar el valor de la fragilitat com a carisma, afirmant que “sense vulnerabilitat, sense límits, sense obstacles que superar, no hi hauria veritat”. També va demanar a les institucions civils i eclesiàstiques programes d’inclusió que potenciessin els talents d’aquest col·lectiu. “Alguns pateixen rebuig, basat en la ignorància o en prejudicis. Les institucions civils han de donar suport amb accés a l’educació, a l’ocupació i als espais de creativitat”, va subratllar.
També va fer una crida a crear parròquies plenament accessibles, entenent-ho més enllà de les barreres físiques: “Hem de deixar de parlar d’ells i passar a parlar de nosaltres”.
Va recolzar la declaració Dignitas infinita del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, que defensa la dignitat humana per damunt de qualsevol circumstància. “Tot ésser humà rep la seva dignitat pel fet d’estar estimat per Déu. Cal fomentar la inclusió i participació activa en la vida social i eclesial de tothom, especialment dels més fràgils”, recull el document.
Un dels exemples de la seva actitud va ser l’acollida al valencià Alejandro Planells Medina, amb paràlisi cerebral, acompanyat de la seva catequista María Carmen Cervera, també amb discapacitat. Va rebre també afiliats de l’ONCE, membres de la Fundació Mare de l’Esperança i va destacar l’exemple del jove Álvaro Calvente, amb discapacitat intel·lectual.
El Sínode de la sinodalitat, iniciat l’octubre de 2023, va comptar amb la participació activa de persones amb discapacitat, com Enrique Alarcón, president de COCEMFE Castella-la Manxa i expresident de Frater Espanya, escollit pel Papa per integrar els 365 membres del sínode. “La discapacitat surt unes quantes vegades en els qüestionaris del sínode, però som un col·lectiu ampli: el 15% de la població mundial. No es pot ignorar”, va declarar a Servimedia.
A més d’Alarcón, hi van participar una noia francesa amb síndrome de Down, un teòleg australià amb discapacitat visual, una italiana amb paràlisi cerebral i una dona sordmuda mexicana.
El desembre del 2023, el ‘vídeo del Papa’ va estar dedicat a la discapacitat. “Calen programes, iniciatives que afavoreixin la inclusió. Sobretot, calen cors grans que vulguin acompanyar. Obrim-nos als talents d’aquestes persones”, va dir. Va reiterar la necessitat de parròquies accessibles i d’un canvi de mentalitat col·lectiva.
En el calendari del Jubileu 2025, Francesc va incloure el Jubileu de les Persones amb Discapacitat, previst del 28 al 30 d’abril. També va posar en relleu la figura del beat jienenc Manuel Lozano Garrido ‘Lolo’, periodista amb discapacitat que va continuar escrivint gràcies a ajudes tècniques de l’ONCE.
Francesc va citar-lo a la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials del 2021: “Obre sorprenentment els teus ulls al que vegis… perquè els altres puguin tocar aquest miracle de la vida quan et llegeixin”. En aquest missatge, va instar els periodistes a “sortir de la còmoda presumpció” i acostar-se a la realitat amb empatia i obertura, també envers les persones amb discapacitat.
Aquesta actitud la va portar a la pràctica fins i tot durant les seves estades a l’Hospital Policlínic Gemelli de Roma, des d’on va contactar amb el rector Gabriel Romanelli, de l’Església Llatina de la Sagrada Família de Gaza, per preocupar-se per la situació dels refugiats, incloses les 500 persones, moltes amb discapacitat, que es van acollir a aquell temple.
