Un dia per escapçar la cúpula militar de l’Iran i un altre dia per poder dur a terme el control del petroli, però fa més d’un mes que el fracàs és latent. Tinc un cotxe que va amb dièsel que té 20 anys, l’agafo dues vegades per setmana i pateixo perquè contamina, ell, com a bon poderós està cremant refineries, pous de petroli, enfonsant vaixells, enfonsant habitatges, matant gent… o sigui està destruint bona part del sistema ecològic del planeta ia mi, com un gilipolles, sí. Aquesta anècdota absurda és tan certa com que ells destrueixen part de casa meva, el planeta.
La tristesa, el patiment, la mort a ells els sona música celestial no sé com li sona el patiment i la mort dels seus soldats, suposo que els és igual, ells viuen poderosament instal·lats al jardí dels seus pensaments i és l’únic que els interessa, són tan egòlatres que no pensen el que fan només ho fan, aniquilin el que fan.
Quants discapacitats patiran i faran patir la seva família per aquests mediocres de mandataris sense cor
No volem guerra, no volem la destrucció de bona part de la terra, volem justícia mundial, no volem cares de cera hipòcrites en caps mediocres que només pensen a atresorar encara que sigui matant mig món, no, no estarem amb els que organitzen una guerra perquè si, perquè la vida és l’únic que tenim i que volem que sigui el més agradable possible i una guerra els adjectius pitjors que vulgueu perquè se’l poden posar tranquil·lament.
No combrego amb el que es fa a molts països, però tampoc combreu amb el que fan els Estats Units, Israel, Rússia…
Es necessitaven dos dies i porten més d’un mes, això és calcular allò poderós.
Quants discapacitats patiran i faran patir la seva família per aquests mediocres de mandataris sense cor.
