El Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat el Projecte de Llei per la qual es modifiquen el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social i la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència. Aquesta iniciativa legislativa té com a objectiu principal l’extensió i el reforç dels drets d’aquest col·lectiu en matèria d’inclusió, autonomia i accessibilitat universal, d’acord amb l’article 49 de la Constitució Espanyola. La reforma ha sortit endavant amb un ampli suport de 179 vots a favor, 33 vots en contra i 137 abstencions, i ara continuarà la seva tramitació parlamentària al Senat.
La redacció final validada per la cambra baixa coincideix amb el dictamen de la comissió, al qual s’han incorporat l’esmena transaccional número 12, presentada conjuntament pel Grup Socialista i el Grup Parlamentari Plurinacional Sumar, així com una esmena de correcció tècnica d’aquest darrer grup. Amb aquestes modificacions, s’adeqüen les lleis de dependència i de discapacitat al text constitucional reformat el 2024, incorporant de manera expressa “medides d’extensió de drets i de reforç dels suports a la participació comunitària de les persones amb discapacitat.”
Impuls a la teleassistència i protecció davant la violència
Entre els canvis més destacats de la nova norma es troba la promoció dels drets de les dones i dels infants amb discapacitat, així com la fixació d’un termini concret per a la resolució dels procediments sancionadors en matèria d’igualtat d’oportunitats, que fins ara es regien per la Llei del Procediment Administratiu Comú. Així mateix, es preveu la protecció dels drets del col·lectiu en l’àmbit de la intel·ligència artificial i es reconeix el servei de teleassistència com un dret subjectiu per a totes les persones en situació de dependència, orientant-lo a un suport personalitzat i continu.
La perspectiva de gènere i la interseccionalitat s’incorporen com a principis rectors de les polítiques de dependència. En aquest sentit, s’introdueix un nou article que reforça la protecció de les dones i els infants amb discapacitat davant de qualsevol forma de violència a través de “la garantia de mecanismes accessibles i especialitzats d’atenció, denúncia i protecció. Així mateix, promouran la seva autonomia personal i el desenvolupament d’un projecte de vida independent d’acord amb la seva edat i circumstàncies.” Les víctimes de violència masclista amb discapacitat “seran titulars del dret a rebre suports adequats per garantir la seva seguretat, autonomia personal i plena participació en la societat”, disposant d’accés prioritari a l’assistència personal.
Consentiment en salut mental i habitatge accessible
Pel que fa a la salut mental, la llei determina que “totes les intervencions sanitàries i assistencials en l’àmbit de la salut mental hauran de basar-se en el consentiment lliure i informat de la persona”. Així, es limiten els internaments involuntaris per raó de discapacitat exclusivament a supòsits d’urgència vital, alhora que es garanteix l’atenció i l’orientació psicològica durant tot el procés rehabilitador.
En l’àmbit residencial, la llei reserva un mínim d’un 4% d’habitatges accessibles en les noves construccions per fomentar la vida independent. També es modifica la Llei sobre propietat horitzontal per facilitar les obres d’accessibilitat a les comunitats de propietaris, i s’estableix que l’Administració General de l’Estat i la resta de poders públics hauran de destinar partides pressupostàries per a la rehabilitació d’edificis. Finalment, es modifica la Llei de Contracte d’Assegurança per prohibir la discriminació o la imposició de condicions més gravoses a les persones amb discapacitat sense una justificació prèvia i objectiva.
La nova figura del facilitador processal
Una de les grans novetats d’aquesta reforma és la creació de la figura de la persona experta facilitadora processal. La seva funció principal serà “donar suport a la persona amb discapacitat perquè aquesta comprengui i prengui decisions informades, assegurant-se que tot el procés judicial s’expliqui adequadament a través d’un llenguatge comprensible i fàcil, i que es proporcionin els ajustos i els suports de tot tipus adequats”. Aquest professional identificarà les necessitats de comunicació de la persona i explicarà els ajustos necessaris a l’autoritat judicial.
El projecte de llei, presentat originalment pel Govern espanyol el juliol de 2025, ha superat tot el tràmit de comissió a la Comissió de Consum i Drets Socials de la cambra baixa. Després que se sol·licités l’avocació del text al Ple el passat mes de febrer, el Congrés ha ratificat definitivament la reforma per majoria simple, fet que permet remetre el document de manera immediata al Senat per continuar amb la seva tramitació legislativa.
Finançament extraordinari per blindar l’ajuda a la dependència
El Ple del Congrés dels Diputats també ha fet un pas endavant crucial per al col·lectiu de persones amb discapacitat en convalidar de manera definitiva el Reial Decret llei 17/2026 de mesures extraordinàries per a l’enfortiment i consolidació del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). La votació d’aquest dimarts ha comptat amb un ampli suport de 317 vots a favor i 33 en contra de la cambra. A més, s’ha acordat que la iniciativa continuï el seu camí legislatiu mitjançant una tramitació d’urgència com a projecte de llei per permetre que s’hi puguin introduir noves esmenes.
Més recursos per garantir l’autonomia personal
L’objectiu principal d’aquesta mesura és, tal com detalla la seva exposició de motius, “incrementar la corresponsabilitat de l’Administració General de l’Estat amb el seu finançament per contribuir a garantir un adequat i homogeni desplegament en el conjunt de l’Estat dels nous drets i serveis”. Aquesta injecció de fons està directament vinculada a la reforma paral·lela de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, i de la pròpia llei de dependència. El dictamen d’aquesta modificació de pes s’ha aprovat a la mateixa sessió a proposta de la Comissió de Drets Socials i Consum “per a l’extensió i reforç dels drets de les persones amb discapacitat a la inclusió, l’autonomia i l’accessibilitat universal conforme a l’article 49 de la Constitució Espanyola”, un text que ara es trasllada al Senat.
Amb la voluntat d’enfortir el suport econòmic directe que reben les persones beneficiàries d’aquestes ajudes, el nou decret llei modifica la llei de pressupostos de l’any 2023, prorrogats per a aquest any 2026, per incrementar les quanties del nivell mínim de protecció. Les noves partides mensuals garantides queden fixades en 4.930 euros per al grau III+ de dependència extrema; 660 euros per al grau III de gran dependència; 260 euros per al grau II de dependència severa; i 90 euros per al grau I de dependència moderada.
Per fer front a les obligacions econòmiques d’aquest canvi, la norma aprova un suplement de crèdit extraordinari en el pressupost del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Aquesta ampliació de capital destinarà exactament 2.097.652.020 euros a transferències a l’IMSERSO per finançar el nivell mínim de dependència, i 121 milions d’euros per al nivell convingut del SAAD. Amb tot plegat, l’aportació directa de l’Administració General de l’Estat per a aquest any, “sumant el nivell mínim i el nivell convingut de protecció, ascendirà a 5.513 milions d’euros”.
Calendari i procediment parlamentari d’urgència
Aquesta regulació d’urgència va ser aprovada inicialment pel Consell de Ministres el passat 23 de juny i va entrar en vigor l’endemà de publicar-se de forma oficial al Butlletí Oficial de l’Estat. Seguint els requisits que fixa la Constitució Espanyola, la Cambra Baixa s’havia de pronunciar necessàriament sobre la convalidació de la mesura en un termini màxim de trenta dies posteriors a la seva publicació, un camí institucional que avui s’ha tancat amb èxit abans de començar el seu debat com a projecte de llei.
