Juan Pablo Di Pace, actor i cantant argentí, ha intervingut a sèries espanyoles com Fisica o química, el programa de El club del chiste, i en musicals de gran èxit. També es cantant, publicant fins i tot un disc anomenat Primer Acto. Però potser molta gent l’ha conegut a la sèrie americana Fuller House (Madres forzosas), la segona part de l’exitosa sèrie dels anys noranta, Padres forzosos on interpreta l’extravagant i divertit personatge d’en Fernando un “latino”.
Vaig pensar de fer-li una entrevista a Juan Pablo Di Pace, després de veure un vídeo a Youtube on parlava de la seva vida. Moltes vegades només veiem la part maca dels actors i de la gent de la cultura, però no pensem en com ha estat la seva vida, en que a més dels seus èxits i també tenen els seus fracassos. Per sobre de tot no hem d’oblidar que son persones.
Esperó que us emocioni i us agradi aquesta entrevista tant com a mi m’ha agradat entrevistar i conèixer millor a Juan Pablo Di Pace.
Com va ser la infantessa de Juan Pablo Di Pace?
La meva infantessa va ser interessant, ja que tinc una família preciosa però molt intensa, creativa, i dramàtica, a la vegada. La vida a casa era molt diferent a la vida a l’escola. Odiava anar a l’escola perquè hem feien bullying. Així que vaig tenir una infància partida per la meitat. A casa amb molt de carinyo i estima i un altre totalment diferent a l’escola, marcada pel dolor.
Sempre has volgut ser actor?
Al principi, volia ser dibuixant, pintor, escultor. La passió pel teatre va arribar-me bastant mes tard, als 17 anys, i aquí si que “me picó el bicho”. M’agradava molt mirar pel·lícules, la nit de la gala dels Oscars hem quedava fins al final de la cerimònia, perquè hem fascinava Hollywood. Als 18 anys vaig decidir fer les maletes i anar a Londres a estudiar interpretació.
Quina relació té Juan Pablo Di Pace amb la Discapacitat?
Sempre he tingut una bonica connexió amb con la discapacitat. Vaig fer molta feina de voluntariat amb adults i nens de diferents habilitats i sempre m’ho passava molt bé. Tinc moltíssim respecte i admiració per certes qualitats emocionalment mes desenvolupades, que té molta gent amb “discapacitat” …crec que molta gent amb diversitats funcionals, té una manera de veure el món mes bonica que molta gent, sense cap discapacitat. Això es gracies a la gran sensibilitat sensorial i emocional.
Quin títol li posaries a la pel·lícula de la vida de Juan Pablo Di Pace?
“Buscant la veritat“.
Que els diries a la gent que no accepta la diferència?
Els diria que “les queda muy grande este mundo”. La terra existeix per i per a les diferències. Si no hi hagués diferència no evolucionaríem. I molta gent té por a evolucionar, o canviar… tots tenim la capacitat d’aprendre dels nostres errors. No estar malament, estar equivocats, però si està malament estar equivocats per intransigents.
De quina manera t’ha marcat conèixer a en Philip?
Conèixer a en Philip m’ha marcat molt. ell es un senyor al que jo cuidava i que tenia autisme, era un amic fantàstic, va ser la primera persona que vaig conèixer a Londres, el primer que va parlar-me i que va obrir-me les portes al seu món. Jo treballava amb ell, però en realitat ell va oferir-me la seva amistat de manera incondicional. Va ser un moment molt important a la meva vida, inclús estic escrivint una pel·lícula sobre la nostre amistat.
T’hi imaginaves arribar tant lluny en la teva carrera com actor? Què els diries ara als teus companys que van fer-te Bullying a l’escola?
Jajajaja! no sé com respondre… hem dedico a fer el que hem fa feliç, i això es un gran privilegi. però també he lluitat molt per viure de la interpretació. No es tracta d’arribar lluny, sinó de no rendir-se. Des de fora tot sembla molt fàcil o amb més glamur que des de dintre. Però si, clar que m’encanta veure que a vegades un personatge o una trama deixa empremta al cor de la gent. Als meus companys, ja no els diria res. Estaran casats, amb fills intentant sobreviure.
- Lee la entrevista a Juan Pablo Di Pace en castellano
