El director de l’Àrea d’Accessibilitat de UIC Barcelona School of Architecture, Enrique Rovira-Beleta, ha advertit que a Espanya, al voltant de 3,4 milions de persones que presenten algun tipus de discapacitat (motora, sensorial o cognitiva) decideixen no viatjar en el seu temps lliure per la manca d’oferta turística accessible.
Basant-se en les dades recollides en l’últim informe sobre turisme inclusiu de la Fundació Adecco, Rovira-Beleta, ha assegurat que molts establiments turístics (hotels, restaurants, càmpings, cases rurals, etc.) s’anuncien com a accessibles, però, en realitat, no compleixen els criteris d’accessibilitat. “Més de la meitat de les persones amb discapacitat a Espanya no viatgen perquè no troben destinacions que els garanteixin confort i seguretat. A més a més, el sector turístic no està aprofitant un nínxol de mercat que anirà augmentant en els pròxims anys a causa de l’envelliment progressiu de la societat”, assenyala.
En aquest sentit, Enrique Rovira-Beleta suggereix la creació d’un segell de qualitat que permeti certificar el nivell d’accessibilitat dels establiments hostalers. “De la mateixa manera que la qualitat dels hotels es classifica en funció de les estrelles que acumulen, caldria fer una classificació complementària segons la qualitat de l’accessibilitat que tenen, seguint una escala progressiva de A, AA, AAA. Aquest segell facilitaria, d’una banda, que les persones amb discapacitat i les persones d’edat avançada tinguin un criteri clar per triar la seva destinació i, de l’altra, donaria als establiments un plus respecte a la competència”, afirma l’expert.
Barcelona, Berlín i Estocolm: referents en turisme inclusiu
El professor de UIC Barcelona assegura que, a Espanya, la normativa en matèria d’accessibilitat ha avançat molt tant a escala estatal com autonòmica, però alerta de la falta de formació en matèria d’accessibilitat en el sector turístic i de l’escassa voluntat política de les administracions a l’hora de garantir l’aplicació de les normatives d’accessibilitat en els seus plans d’habitatge i urbanístics.
En aquest sentit, situa Barcelona com un exemple de ciutat accessible i, per tant, com a destinació turística inclusiva internacional. “Barcelona disposa, en aquest moment, d’una oferta accessible en la via pública, en els mitjans de transport públics, a les platges i també als museus i edificis més emblemàtics que la converteixen en una de les ciutats del món més accessibles”, afirma Enrique Rovira-Beleta. A escala europea, el professor situa les ciutats de Berlín i Estocolm com a models d’accessibilitat.
“L’accessibilitat no és només una necessitat per a les persones amb grans discapacitats, sinó un avantatge per a tots els ciutadans”, afirma el professor de UIC Barcelona, qui posa el focus en l’envelliment progressiu de la societat. “Segons l’Organització Mundial de la Salut, Espanya serà el país més vell del món d’aquí al 2050 i, per tant, el sector turístic rebrà, cada vegada, clients més grans. És increïble que no s’estigui treballant en la millora de l’accessibilitat en el sector i que faltin professionals experts en aquesta matèria”, assenyala.
El director de l’Àrea d’Accessibilitat de UIC apel·la, igualment, al fet que les administracions locals desenvolupin plans d’accessibilitat propis per incorporar l’accessibilitat en les seves infraestructures (carrers, places, parcs, platges, etc.) i en serveis (transport públic, museus, centres esportius, etc.). “Qualsevol pla d’accessibilitat ha d’incorporar una mida arquitectònica bàsica: 1,20 metres de llarg per 0,70 metres d’ample. Aquestes dimensions, que representen la mida d’una cadira de rodes, són absolutament estandaritzables i ni tan sols són percebudes pels usuaris que no tenen limitació en la seva mobilitat”, afirma.
El professor de UIC Barcelona assenyala, a més a més, que l’accessibilitat va més enllà de l’eliminació de les barreres arquitectòniques i que ha d’incorporar altres discapacitats com l’auditiva, la visual, la sensorial o la intel·lectual. “L’arquitectura del segle XXI és l’arquitectura de la gent gran. Estem en la dècada de l’accessibilitat, la sostenibilitat i les noves tecnologies, tres aspectes que definiran el canvi generacional de la nostra societat en aquest segle”, conclou Enrique Rovira-Beleta.
