Els equips mòbils de salut mental de l’IAS han valorat 345 persones a comarques gironines al 2018

Formen part de les mesures de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions

equips-mòbils-salut-mental-girona
Un equip mòbil de salut mental atèn una persona als carrers de Girona // Foto: gencat

Ara farà un any i mig que l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) va posar en funcionament a comarques gironines i de forma gradual vuit equips mòbils de professionals, anomenats equips PSI (Programa de Suport Individualitzat) en salut mental o gestors de casos, un total de dotze professionals.

FREEFORMSTYLE-600X300

Set d’aquests són equips PSI que ajuden a persones que ja són pacients de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions però que tenen problemes en la vinculació necessària amb el seu centre de salut mental per seguir el tractament habitual com a conseqüència de l’impacte funcional del trastorn mental en la persona.  

L’any 2018, aquests set equips, integrats per professionals d’infermeria, treballadors i educadors socials han atès 203 persones, 162 de les quals han estat incloses dins el Programa PSI. Les persones ateses han requerit un total de 6.489 visites assistencials de diferent tipus (atenció a casa, suport familiar, etc.). Els 75% d’aquests casos són pacients considerats complexos i segons diagnòstic, el 53,1% respon a trastorns psicòtics (86), un 17,30% a trastorns de l’estat de l’ànim (28), un 7,40% a trastorns de la personalitat (12), un 6,20% a trastorns d’ansietat (10), i 10,5% a altres tipus de diagnòstics (26). Només el 12,4% d’aquests 162 pacients ha necessitat d’un ingrés hospitalari i el 17,9% de les persones ateses han seguit la seva vinculació amb el Servei de Rehabilitació Comunitària de la seva comarca.

El PSI penitenciari

El vuitè equip PSI dona suport específic a les persones ingressades en el centre obert penitenciari de Girona, que necessiten ajuda a l’hora de fer la transició a la vida comunitària degut als problemes de salut mental i addiccions. L’any 2018, aquest equip ha atès 52 persones, 51 de les quals s’han inclòs al Programa PSI. El seu diagnòstic és en un 82% dels casos (42) l’addicció a substàncies, alcohol i dependència combinada d’opiacis. La resta són persones amb un trastorn mental greu (5) i altres tipus de trastorns mentals i addiccions (4).

62 persones ateses al carrer

Cal afegir als vuit equips PSI, un novè equip d’atenció comunitària que atén les persones sense llar. Es coneix com a ESMAS (Equip de Salut Mental per persones sense llar) i està format per dos infermers i un psiquiatre. Es va posar en marxa a finals de 2017 per intervenir a Girona i Salt. Atén les persones amb diagnòstic de trastorn mental greu o addiccions, totalment desvinculades dels serveis d’atenció a la salut mental i que estiguin residint a carrer, en un habitatge precari, en el centre d’acollida “La Sopa”, o en seguiment per part dels serveis socials però sense un lloc concret de residència. Segons l’últim recompte oficial realitzat l’any 2016 es van identificar a Girona 242 persones que no tenien llar, 60 de les quals dormien al carrer, i la resta en cases ocupades o al centre d’acollida de forma temporal, entre d’altres llocs.

L’any 2018, l’equip d’aquest programa va valorar un total de 91 persones, 62 de les quals van ser incloses dins el programa (68,13%). L’equip va fer un total de 1.431 visites, el 76,85% de les quals van ser d’atenció comunitària i un 23,15% van ser coordinacions entre els diferents serveis implicats (sanitaris, socials, cossos de seguretat, etc.). Del total de les persones ateses, 45 ho van ser per problemes de salut mental i 17 per problemes d’addiccions. En relació amb el primer grup, només 5 van requerir un ingrés hospitalari a causa d’una descompensació psicopatològica. En relació amb el segon, 7 dels usuaris van haver d’ingressar a la Unitat de Desintoxicació i 2 al Servei de Medicina Interna de l’Hospital Santa Caterina del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt.

Pel que fa a les franges d’edat, cal destacar que bona part de la població que s’ha atès està compresa entre els 36 als 65 anys (72’6%), seguida d’un 16’1% de joves de 18 a 35 anys i un 9’7% de persones de més de 65 anys (6), amb un deteriorament físic o cognitiu important que dificulta la intervenció i suposa un increment del risc en la situació d’exclusió que viuen.

Totes les persones tractades per l’ESMAS responen a diagnòstics complexos de salut mental, amb presència de comorbiditat de trastorn mental i addiccions, amb problemes  combinats de dependència de substàncies, malalties orgàniques, i amb problemes socials i econòmics greus. Només el 41’94% són de nacionalitat espanyola.

La intervenció millora les condicions de vida

Segons el registre fet per l’equip de professionals de l’IAS, abans que les persones entressin al programa, un 56’45% dormien al carrer, un 20’97% al centre d’acollida, un 12’90% en cases ocupades, un 3’23% en un garatge, un 3’23% en un cotxe, un 1’61% en un alberg públic, i del 1’61% restant, no es té constància del lloc on vivia. Però des que l’equip mòbil de salut mental hi va intervenir s’ha reduït en un 20% les persones que han dormit al carrer l’any 2018. L’explicació d’aquest fet respon a múltiples factors però pel que fa al programa ESMAS, la intervenció en el lloc de vida de les persones els ha permès ser ateses en relació amb el seu problema de salut mental i/o addiccions i la possibilitat d’accedir a nous recursos, gràcies el suport en la gestió de la documentació.

L’activitat assistencial directa feta pels nou equips en la comunitat, juntament amb altres mesures de millora implantades a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, ha contribuït a reduir en un 20% els ingressos hospitalaris respecte l’any 2017.

banner_dental

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*