Hi ha discriminacions per raó de salut mental que són especialment greus. Són aquelles en les quals qui discrimina és qui promou i ha de promoure la inclusió.
No fa gaire temps en vaig posar l’exemple de l’administració. Avui tractaré d’una discriminació per raó de salut mental que passa desapercebuda, tant per a les persones afectades, que no són conscients de ser discriminades, com per a les persones que les discriminen, que no identifiquen la discriminació com a discriminació.
L’accés als serveis d’inserció laboral (prelaboral, laboral i centres especials de treball) per a les persones amb trastorns mentals sol estar condicionat a la seva vinculació als centres de salut mental, de manera que no pots accedir-hi si no estàs vinculat o no pots continuar sent-ne usuari si deixes d’estar-ho.
Aquesta condició és discriminatòria perquè produeix una desigualtat en l’accés a un servei social l’objecte del qual és, paradoxalment, la inclusió.
A més a més, vulnera també altres drets humans com a persones amb discapacitat, com per exemple la llibertat, que és, junt amb la no discriminació, un dels principis rectors de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que és la norma jurídica internacional en què hi ha els drets humans.
No hi ha cap raó perquè una persona amb un trastorn mental hagi d’estar vinculada a un centre de salut mental perquè la preparin o l’ajudin a trobar una feina o perquè pugui accedir a un treball protegit i, a l’inrevés, no hi ha tampoc cap raó perquè hi siguin excloses les persones amb trastorns mentals que no volen estar o continuar estant vinculades a un centre de salut mental.
Espero que aquesta reflexió serveixi no tant perquè les persones afectades en siguin conscients i reivindiquin els seus drets, ja que estan en una situació vulnerable, com perquè els serveis d’inserció laboral i els centres especials de treball hi reflexionin, en prenguin també consciència i, en conseqüència, eliminin aquesta condició discriminatòria per poder accedir-hi.
Lluís Mercier
