Luis Enrique és l’entrenador del París Saint Germain de futbol. Abans era entrenador del Barcelona.
En els darrers dies s’ha parlat molt sobre ell, perquè ha guanyat la Champions, que és la copa més important de futbol d´Europa.
Doncs Luis Enrique i jo tenim un parentiu: se’ns ha mort una persona molt important a les nostres vides.
A mi, se’m va morir el meu pare quan era molt jove, i a Luis Enrique se li va morir la seva filla d’una malaltia quan era nena.
Tenir sempre present el record dels nostres éssers estimats és molt bo.
Us explicaré una mica com és el meu record d’aquell fatal accident de cotxe, l’11 de gener de 1999, en què va morir el meu pare. Jo era petit i per això no oblidaré mai aquesta data.
Gràcies a la família i als meus amics he anat sortint del pou, però en els moments importants de la meva vida sempre ho tinc present.
Quan és el meu aniversari, quan vaig aprovar les oposicions de l’Estat i en altres moments importants de la meva vida, sempre em recordo del meu pare.
És com una estrella que hi és, o com un àngel que m’ajuda cada dia, en els bons moments i en els moments dolents.
Quan Luis Enrique va guanyar la Champions, segur que recordava la seva filla. Quan hi penses te n’adones que els tens allà al teu costat.
Al meu pare ho tinc molt present cada dia: em dona força i m’ajuda molt.
