En l’obra de teatre ‘El pes d’un cos’, l’actriu Laia Murull es posa en la pell d’una filla que ha de cuidar del seu pare qui després de patir un ictus, i viu un procés de deteriorament físic i mental que el converteix en un ésser totalment dependent. La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques farà que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure.
Quin sentit té mantenir en vida el cos d’algú que ha perdut totes les facultats que ens fan humans? Què et pot portar a desitjar la mort d’algú que estimes..?
D’aquesta manera ‘El pes d’un cos’ aborda un tema molt actual, l’envelliment en la nostra societat. Dirigida i escrita per Victoria Szpunberg, i Interpretada per Laia Marull, Quim Àvila, Carles Pedragosa i Sabina Witt, parlar d’El pes d’un cos sense fer cap spoiler, és parlar de mort, patiment, amb tocs satírics, i moments que no t’esperes. En tot moment està present l’ombra feixuga de la mort i la crítica a un sistema que fins i tot per morir-se fa pagar un preu molt elevat.
Cada cosa és al seu lloc i res no hi sobra. Fins i tot els moments en els que tens tendència a pensar “Això és una anada d’olla!”, queden en context.
Pel que fa a les interpretacions, el ventall de papers va des d’una monja d’una residència de l’Opus, passant per un prestamista rus, una cantant, la veu de la consciència i un cor de metges amb collarets Hawaians mentre al fons apareixen els preus de les residències.
Altres personatges que descobrireu si aneu a veure l’obra són el paper del zelador que acompanya en tot moment l’Anna, la filla, qui porta el pes d’un cos amb uns mini monòlegs i molta energia.
La Laia Marull la vam descobrir a Estació d’enllaç de TV3. Després ens va fer estremir i patir al film Te doy mis ojos, i ha realitzat moltes altres interpretacions. La Marull ens té acostumats a fer plorar, i potser plores, però ho fas amb una tensió dolça. La mort és llei de vida i és inevitable per a tothom, per a les persones amb discapacitat també.
L’obra està inclosa dins el cicle 3D, tres dramatúrgies catalanes sobre la realitat més immediata. A més, la pròxima parada de l’obra serà el Teatre Nacional de Catalunya i després Madrid. Llarga vida al pes d’un cos!
