Amb l’inici del curs escolar, les entitats Dincat i ALLEM han tornat a alertar sobre la precària situació que viuen els estudiants amb necessitats educatives especials a Catalunya. Tot i que a les comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran, més de 140 alumnes s’incorporen a les aules de les cinc escoles d’educació especial d’ALLEM, la situació de «bloqueig» en la planificació i coordinació de recursos persisteix.
Aquesta frustració es repeteix cada setembre per a famílies i professionals de l’educació especial, que constaten la manca d’avenços. Dincat, que representa 56 centres d’educació especial a Catalunya, critica que, vuit anys després de l’aprovació del Decret 150, el seu desplegament segueix estancat. Com a resultat, els drets fonamentals de més de 45.000 estudiants a tot Catalunya no estan garantits.
Glòria Juan, representant d’Educació a Dincat, lamenta la situació i exigeix mesures immediates. Segons ella, «no podem permetre que la inclusió escolar continuï sent una promesa pendent. Els infants i joves amb discapacitat intel·lectual necessiten suport i oportunitats des del primer dia de curs». Les dues entitats insten el Departament d’Educació a actuar de manera decidida i a implementar una sèrie de mesures crucials.
Entre les principals reivindicacions, Dincat i ALLEM demanen una millor planificació dels recursos, una aposta real pels CEEPSIR, la revisió de ràtios i perfils professionals, i més recursos especialitzats per a les escoles ordinàries. També exigeixen formació contínua per als docents, una oferta postobligatòria adequada —amb Programes de Transició a la Vida Adulta i Formació Professional adaptada— i una millor orientació de l’alumnat amb necessitats educatives especials cap als centres especialitzats.
Segons les federacions, sense aquestes mesures, la inclusió real i efectiva serà impossible i els drets dels estudiants continuaran sent vulnerats. Per aquest motiu, demanen al Govern un compromís clar per garantir una escola que no deixi ningú enrere.
