Dijous, 23 maig 2024
spot_img
IniciOPINIÓEl cos amb diversitat funcional

El cos amb diversitat funcional

robert de miguel cos diversitat funcional
Robert de Miguel a la muntanya en un espai adaptat // Foto: Imatge cedida per Robert de Miguel

El cos s’entén sobretot com una cosa que es desenvolupa individualment. El cos normatiu s’ha convertit en un triomf dels cosmètics, la cirurgia plàstica, i la moda dels vestits. Davant d’això, el cos amb diversitat funcional s’entén com una cosa individual i que es pot mesurar. Es millora i es mesura amb una evolució de dades. Per exemple, l’esport paralímpic defineix un cos mesurat. El cos amb diversitat funcional determina l’espai on es viu i es defineix amb normes. L’accessibilitat imposa unes regles sobre com ha de ser l’espai per a la diversitat de persones.

Segon, tradicionalment el cos s’entenia com una cosa separada de la ment. Així ho declarava Descartes quan dividia l’ànima amb allò físic. L’individual té una relació amb allò social i la discapacitat estava separada dels sentiments. Però darrerament s’entén que el cos i la ment estan íntimament connectats i no existeix aquesta divisió. Tenir un cos sa també repercuteixi a la ment i viceversa. Aquesta connexió defineix la persona amb diversitat funcional en relació amb el seu entorn i la societat. L’entorn es defineix per la capacitat que té una persona amb diversitat funcional de viure amb independència.

Però el cos amb diversitat funcional és automàticament activista al món. Mostrar la discapacitat és una manera de protestar. Ajuda a defensar la diversitat social com una cosa positiva. Com diu David Le Breton al seu llibre La sociologia del cos, el cos s’imposa avui com a lloc preferit del discurs social. Es relaciona amb la moda, però és igualment aplicable al cos divers funcionalment. La persona i la societat estan units. El cos de la diversitat funcional defineix un món divers. 

Finalment, el cos amb diversitat funcional impulsa el canvi i ajuda al dinamisme de la societat. La discapacitat no és fixa i no es pot normalitzar tot sempre. Defineix un món dinàmic i perpetu. La diversitat funcional ens obliga a veure el món amb un procés divers, i no pas com una situació fixa i inamovible. El cos i la societat és un procés dinàmic. El cos és imperfet. Acceptar això és ja un pas cap al benestar.

- PUBLICITAT -

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Robert de Miguel
Robert de Miguelhttps://rwdmm.weebly.com/
Sóc de Barcelona. Arquitecte educat a UPC i Harvard University. Fa uns anys vaig patir un accident de cotxe a Equador i ara m’estic recuperant d'una diversitat funcional. Tinc el meu propi Studio d’arquitectura accessible

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content