Hola! Sóc una noia de 47 anys que viu a Figueres des de fa dos anys. Em van diagnosticar dues malalties psíquiques amb una discapacitat reconeguda del 65%. Abans d’això vaig tenir una trajectòria professional de més de 25 anys en multinacionals treballant com a Tècnica de Compres.
Un cop vaig estar millor, des del meu centre de salut mental em van dirigir a una fundació prelaboral. Tres cops per setmana feia activitats. Més endavant em van proposar fer pràctiques per tenir sortida al món laboral. A continuació els hi enumero les feines que em van proposar: Voluntariat a Càritas; neteja; jardineria; cuinera i mosso de magatzem.
Quan vaig veure això em vaig quedar frustrada. Cap de les feines tenia res a veure amb el que jo havia fet. No busco tornar a treballar de Tècnica de Compres perquè les meves enfermetats m´ho impedeixen, però si en altres amb menys responsabilitats.
Després d’això vaig començar a contactar amb altres fundacions del territori: ALTEM, CENTRE TRAMUNTANA, FUNDACIÓ RAMÓN NOGUERA, FUNDACIÓ DRISSA, ASTRESS, TIRGI, PROJECTE ONYAR, ELS JONCS, CET MONTSENY i ONCE. Totes proposaven les mateixes feines…
La sensació de ràbia, frustració i impotència es van apoderar de mi. Com podia ser que tan sols hi haguessin aquestes sortides laborals per a persones amb discapacitat?
No totes les patologies són iguals. Ni les persones que patim aquestes malalties tampoc. Tenim dret a una feina digna i ben remunerada.
He hagut d’anar buscant pel meu compte ofertes de feina que s´adequessin a la meva nova vida. Fins hi tot m´han descartat d’alguna empresa per tenir un grau de discapacitat.
Faig aquest escrit perquè estiguin informats de que a les fundacions no t’ajuden. T’has de conformar amb el que t’ofereixen. Està mal estructurat i sobretot pot fer que el malalt empitjori.
Els hi demano que tinguin en compte aquesta experiència pròpia per a que els hi serveixi a altres que com jo estiguin a la mateixa situació.
No ens poden tractar com si fossin res i no fóssim conscients del que passa. Som persones capacitades per fer moltes més coses de les que ens proposen. Actualment he deixat de banda qualsevol ajut d’aquestes fundacions i estic buscant feina pel meu compte.
És una pena però la gran majoria de vegades no faig saber que tinc una discapacitat per por a que em descartin.
Espero que aquest escrit els hi serveixi per veure que estan fent malament les coses.
Sònia Muñiz Taberner