Dilluns, 15 agost 2022
Dilluns, 15 agost 2022
IniciOpinióDret a una feina digne i ben remunerada

Dret a una feina digne i ben remunerada

feina ben remunerada
A les persones amb discapacitat els costa més trobar feines qualificades // Foto: PxHere

Hola! Sóc una noia de 47 anys que viu a Figueres des de fa dos anys. Em van diagnosticar dues malalties psíquiques amb una discapacitat reconeguda del 65%. Abans d’això vaig tenir una trajectòria professional de més de 25 anys en multinacionals treballant com a Tècnica de Compres.

Un cop vaig estar millor, des del meu centre de salut mental em van dirigir a una fundació prelaboral. Tres cops per setmana feia activitats. Més endavant em van proposar fer pràctiques per tenir sortida al món laboral. A continuació els hi enumero les feines que em van proposar: Voluntariat a Càritas; neteja; jardineria; cuinera i mosso de magatzem.

Quan vaig veure això em vaig quedar frustrada. Cap de les feines tenia res a veure amb el que jo havia fet. No busco tornar a treballar de Tècnica de Compres perquè les meves enfermetats m´ho impedeixen, però si en altres amb menys responsabilitats.

Després d’això vaig començar a contactar amb altres fundacions del territori: ALTEM, CENTRE TRAMUNTANA, FUNDACIÓ RAMÓN NOGUERA, FUNDACIÓ DRISSA, ASTRESS, TIRGI, PROJECTE ONYAR, ELS JONCS, CET MONTSENY i ONCE. Totes proposaven les mateixes feines…

La sensació de ràbia, frustració i impotència es van apoderar de mi. Com podia ser que tan sols hi haguessin aquestes sortides laborals per a persones amb discapacitat?

No totes les patologies són iguals. Ni les persones que patim aquestes malalties tampoc. Tenim dret a una feina digna i ben remunerada.

He hagut d’anar buscant pel meu compte ofertes de feina que s´adequessin a la meva nova vida. Fins hi tot m´han descartat d’alguna empresa per tenir un grau de discapacitat.

Faig aquest escrit perquè estiguin informats de que a les fundacions no t’ajuden. T’has de conformar amb el que t’ofereixen. Està mal estructurat i sobretot pot fer que el malalt empitjori.

Els hi demano que tinguin en compte aquesta experiència pròpia per a que els hi serveixi a altres que com jo estiguin a la mateixa situació.

No ens poden tractar com si fossin res i no fóssim conscients del que passa. Som persones capacitades per fer moltes més coses de les que ens proposen. Actualment he deixat de banda qualsevol ajut d’aquestes fundacions i estic buscant feina pel meu compte.

És una pena però la gran majoria de vegades no faig saber que tinc una discapacitat per por a que em descartin.

Espero que aquest escrit els hi serveixi per veure que estan fent malament les coses.

Sònia Muñiz Taberner

Sònia Muñiz Taberner
Sònia Muñiz Taberner
Sóc una noia de 47 anys que viu a Figueres des de fa dos anys i em van diagnosticar dues malalties psíquiques amb una discapacitat reconeguda del 65%. Tinc una trajectòria professional de 25 anys en diferents multinacionals com a Tècnica de Compres.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content