La diversitat funcional defineix una ciutat més local perquè la mobilitat, els serveis i la convivència és aprofitada quan aquesta és més propera. Si tens diversitat funcional defenses la ciutat com a lloc idoni per viure. No és adequat viure als suburbis o al camp perquè necessites més mobilitat i les relacions són més llunyanes.
Vivim cada cop més en un món més internacional. La tendència és de globalitzar-se, creant espais no-llocs com defineix Marc Augé. Els aeroports, centres comercials, supermercats, hotels, són espais no-llocs que per la seva novetat són accessibles, però no generen una ciutat humana. Representen espais de globalització i de supermodernitat, però no són adequats per a gent amb diversitat funcional al no defensar el que és local. No obstant això, la globalització és essencial per a gent amb diversitat funcional perquè crea una economia més inclusiva que beneficiï tothom.
La qüestió és com crear espais no-llocs que siguin locals? Les superilles de Barcelona converteixen els carrers centrats als cotxes a un model d’eixos verds i espais per a la convivència amb el vianant. El projecte vol reformar el centre de Barcelona en espais comercials de qualitat i espais no-llocs però humans. El tema difícil és que aquestes reformes viàries, els habitatges i els comerços han de ser inclusius i totalment accessibles.
L’altre dia vaig intentar quedar amb Yarik, que és un noi ucraïnès que li va atropellar un camió. Amb donacions de la gent va poder ingressar a l’Hospital Guttmann a Barcelona. Ara viu amb la seva mare a Barcelona i encara se n’està recuperant de l’accident. El vaig conèixer al festival de cinema Inclús perquè mostraven un documental de la seva biografia. Yarik representa el model internacional de diversitat funcional. Hi ha molta gent que ve a Barcelona perquè els metges/es són excel·lents i la ciutat és adequada per a la gent amb diversitat funcional.
Vam quedar per parlar al centre comercial de Las Arenas, a Barcelona, perquè és accessible. Era una plaça de bous; ara és un centre comercial nou i totalment accessible. És un no-lloc. Estar-hi m’ha fet reflexionar que el món global pot ser totalment accessible, però crea una societat poc inclusiva. Allò local queda en segon pla. El centre comercial de Las Arenas se centra en el benefici econòmic, però poc en les condicions diverses i imperfectes de l’ésser humà. Una societat inclusiva afavoreix una ciutat imperfecta però més humana. La diversitat funcional ha de ser la principal estratègia de la ciutat contemporània. Però hem de canviar moltes coses.
