En el marc del Dia Internacional del Treball, Dincat, entitat representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha denunciat les greus dificultats que encara pateixen aquestes persones per accedir i mantenir una feina digna. L’entitat insta els governs espanyol i català a desplegar polítiques més compromeses i a apostar per un nou model d’inserció sociolaboral, adaptat a les necessitats específiques d’aquest col·lectiu.
Les dades més recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) evidencien un empitjorament en l’ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual, amb una caiguda d’1,4 punts en la taxa d’ocupació i una reducció de 2,5 punts en la taxa d’activitat. Aquestes xifres contrasten amb la millora registrada tant en el conjunt de la població com, en menor mesura, en altres col·lectius amb discapacitat.
Aquest retrocés s’interpreta com un canvi de tendència negatiu i reforça la urgència de les reclamacions que Dincat manté des de fa anys. L’escassa inserció laboral limita la participació social del col·lectiu, obstaculitza els seus projectes vitals i dificulta l’assoliment d’una vida autònoma.
Històricament, el mercat laboral ha mostrat una bretxa important entre les persones amb i sense discapacitat, una diferència que s’agreuja en el cas de col·lectius amb més dificultats d’inserció. Les dades del 2023 mostren que la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat intel·lectual és del 33,8%, mentre que la de les persones sense discapacitat arriba al 78,5%. Pel que fa a l’ocupació, només un 21,9% de les persones amb discapacitat intel·lectual treballa, en comparació amb el 69% de la població sense discapacitat.
Dincat ja ho va alertar en un informe recent: només 1 de cada 5 persones amb discapacitat intel·lectual té feina, tot i que el treball és una eina fonamental d’inclusió social.
“Les xifres mostren una bretxa abismal i un canvi de tendència negatiu que justifica, sense dubte, la necessitat de millorar l’actual model d’inserció sociolaboral d’aquest col·lectiu, apostant per mesures que afavoreixin específicament la inserció de les persones amb discapacitat i especials dificultats d’inserció”, afirma Víctor Galmés, director de Dincat.
“Tenir oportunitats per accedir a una feina socialment útil i dignament remunerada és un dret que tenen totes les persones amb discapacitat intel·lectual, tal com contempla la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU en el seu article 27. Per assolir aquest objectiu en els pròxims anys, és imprescindible una gran aliança entre el sector social sense afany de lucre, les administracions, els sindicats i les empreses”, afegeix Galmés.
Entre els principals reptes, Dincat destaca la necessitat d’augmentar els recursos per a suports personalitzats i el finançament per promoure l’ocupació de persones amb discapacitat i especials dificultats. És fonamental garantir suports adaptats al llarg de tota la vida, tant si es treballa en Centres Especials de Treball com en empreses ordinàries. També es reclama una millora substancial dels ajuts a la contractació dins l’empresa ordinària.
Paral·lelament, cal reforçar els Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social, que són els que generen més llocs de treball per a persones amb més dificultats, preservant la seva funció social davant d’altres models empresarials.
Dincat proposa també incrementar la quota de reserva laboral, passant del 2% al 4% en empreses i del 7% al 10% a l’administració pública, amb un mínim de l’1% destinat a persones amb discapacitat intel·lectual. A més, reclama la creació d’un programa de formació DUAL adaptat per millorar l’ocupabilitat i les oportunitats laborals d’aquest col·lectiu.
Finalment, Dincat lamenta l’absència de dades sobre la taxa d’atur de les persones amb discapacitat intel·lectual, així com d’aquelles amb problemes de salut mental, paràlisi cerebral o autisme. Aquesta mancança impedeix tenir una fotografia real de la situació del col·lectiu i dificulta el disseny de polítiques públiques adequades.
Secció patrocinada per
