El director general d’Economia Social i Solidària, i el Cooperativisme, de la Generalitat, David Bonvehí, ha anunciat diverses modificacions en la política de subvencions als centres especials de treball (CET) catalans. L’anunci es va fer durant el fòrum CET, organitzat després de l’assemblea general de socis, en una trobada que va reunir prop d’un centenar d’assistents a l’hotel Ilunion. També hi van ser presents la sotsdirectora general, Isabel Garcia, i la presidenta del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), Mercè Batlle.
Tres convocatòries anuals per millorar la gestió
Bonvehí va explicar que els canvis no representen un canvi global de model, ja que “el sistema funciona”, però que es faran ajustaments per optimitzar-lo. Entre les modificacions més destacades hi ha la substitució de l’actual convocatòria anual per tres convocatòries, una cada quatre mesos, permetent així una millor planificació i evitant correccions de final d’any. Segons el director general, aquest canvi afavorirà la gestió dels recursos per part de l’administració i dels CET.
El president de la Federació, Josep Maria Solanellas, va qualificar la proposta de “fantàstica”, ja que respon a una “reivindicació antiga” del sector. A més, Bonvehí va abordar un altre problema recurrent: la complexitat dels formularis, que s’intentaran simplificar. També es planteja reduir els quatre grups actuals de treballadors amb SMI a només dos.
Eliminació de tràmits i continuïtat del programa InvESS
Una altra proposta destacada és la possible eliminació dels tràmits relacionats amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, així com la continuïtat del programa InvESS, destinat a facilitar inversions als CET. A més, es vol evitar que persones en situació prelaboral perdin ajuts si treballen temporalment en un CET, i es treballarà perquè aquelles que fan el pas a l’empresa ordinària puguin tornar al CET si ho desitgen.
Bonvehí va subratllar que cal posar en valor els CET, perquè ajuden en la inclusió laboral de les persones amb discapacitat i són empreses igual de competitives que la resta. També es va parlar de l’impuls d’una campanya televisiva per fomentar la contractació de persones amb discapacitat i de la revisió del sistema de contractes de baix rendiment.
Cinc grans reptes per al futur
El director general va plantejar cinc grans reptes que es debatran en una reunió amb el sector al març:
- Mantenir el model català de CET complint amb la legislació estatal.
- Facilitar el pas de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària.
- Concertar determinats serveis en lloc de mantenir el model de subvencions.
- Augmentar la connexió entre economia social i pimes per facilitar la transició laboral.
- Avaluar cada cas de manera individualitzada amb recursos lligats a la persona.
Bonvehí va reconèixer que, en el passat, el departament de Treball ha percebut els CET com “un problema” pel seu elevat cost, però va assenyalar que aquesta visió ha de canviar per valorar la seva funció essencial per al país. També va mencionar la futura Llei d’Economia Social, que ha de ser aprovada al Parlament, i que reconeixerà els CET com a part fonamental de l’economia social.
Al final de la sessió, l’expresident de la Federació de CET i president de FEACEM Catalunya, Rafael Ruano, va reivindicar els CET com els principals ocupadors de persones amb discapacitat. Va demanar eliminar les distincions entre diferents tipus de discapacitat en el model català d’ajuts i va afirmar: “No hem de tenir por de crear llocs de treball”. També va defensar que es poden fer millores sense grans esforços.
 catalans){kind=link}