Consells per parlar i escriure sobre discapacitat

consells parlar escriure discapacitat

La Fundació el Maresme compte amb un manual d’estil corporatiu que inclou un apartat específic amb consells de bones pràctiques i usos de la llengua. L’entitat no admet cap distinció arbitrària respecte a una persona o col·lectivitat per raó de sexe, lloc de procedència, discapacitat, malaltia, condició social, ètnia, ideologia, edat, cultura, religió opció sexual. Sempre es parla de persones, de persones amb discapacitat intel·lectual, mai de discapacitats, i es promou un llenguatge intern i extern igualitari pel que fa als sexes. Aquests són alguns dels consells que l’entitat dona per parlar i escriure sobre discapacitat:

– Preferim el terme “persones amb discapacitat” que “discapacitats”, seguint la terminologia adoptada per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat aprovada per l’ONU el 2006 i internacionalment acceptada.

Banner Col·lectiu Ronda 300x600

– Preferim “persona amb discapacitat” que “persona amb diversitat funcional”, perquè aquest últim terme és confús, invisibilitza el col·lectiu i pot generar inseguretat jurídica. Tampoc som partidaris d’altres termes que intenten esmorteir la discapacitat com persones amb altres capacitats, persones amb capacitats diverses, persones diferents…

– Recomanem “persona en situació de dependència” i no “dependent” però entenem que per qüestions d’espai s’utilitzi al titular, sempre i quan al text es faci correctament 

BANER_300X250

– No recomanem dir “persona normal” (què es considera normal?) en contraposició a persona amb discapacitat, és preferible “persona sense discapacitat”.

– Les persones no necessàriament “pateixen” “suporten”, són “víctimes” o “estan afectats” per una discapacitat, ja que poden viure amb la mateixa plenitud que la resta de la societat: així, “presenten” o “manifesten” determinada malaltia o discapacitat, segons el cas, o senzillament “tenen” una discapacitat… És millor evitar els verbs amb càrrega negativa. Tot i estar relacionats, discapacitat i malaltia no són sempre termes sinònims.

– Recomanem evitar els termes de sobreprotecció, paternalisme (usant els diminutius, per exemple) o amb llenguatge infantilitzat (dir “els nois”, quan són persones adultes, per exemple).

– Evitar el tòpic de la “superació”.

– Rebutgem, òbviament, termes amb connotacions negatives i afortunadament en desús com “minusvàlid”, “invàlid”, “subnormal”, “oligofrènic”, “incapacitat”, “disminuït”, “retardat” i l’ús de diminutius com “ceguet”.

Fundació el Maresme

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*