Carta d’una mare angoixada pel Coronavirus

opinio mare angoixada coronavirus

Bona tarda o no, en realitat no és una bona tarda. Estic molt angoixada, això que ara us compartiré es la meva historia però voldria que sapigueu que es la historia de moltes famílies amb persones amb diversitat funcional a càrrec. 

Mireu nosaltres som 4 a casa , les dues meves filles, la meva parella i jo. Una de les meves filles té pluri-discapacitat,  per tant una alta vulnerabilitat al virus. Jo surto d’una malaltia  que m’ha deixat de record una sarcoidosis reumatoide que pot afectar el meu aparell respiratori.  

Banner Col·lectiu Ronda 300x600

Aquest cap de setmana, conscients i responsables, ens hem quedat  a casa, hem fet les sortides estrictament necessàries i hem restringit l’entrada d’altres persones. Però la nostra sorpresa va ser quan el president del govern diu que dilluns hem d’anar a treballar tots amb absoluta normalitat.  No, no ho entenem!  La meva parella demà anirà a treballar a una empresa a on hi ha 70 persones. Quin sentit té el que hem fet el cap de setmana? No en té cap. I quin sentit té que demà vingui una assistent personal a casa a ajudar-me quan l´únic que pot passar es que sigui una nova font de contagi per nosaltres? Algú ens ho pot explicar? No ho entenem. 

I amb tot això ens demanem: es possible que ningú hagi pensat que les persones que tenen al seu càrrec alguna persona amb vulnerabilitat haurien d’estar exemptes d’anar a treballar? Algú ha pensat en els més vulnerables, aquests que els polítics s’estan posant cada dia a la boca, aquests que la societat civil hem de vetllar  perquè no pateixin, perquè no s’ens saturin els serveis sanitaris? En realitat ens sembla una hipocresia demanar a la societat que siguem responsables d’un tema dels qual ells es des-responsabilitzen totalment. I no demano aquesta mesura per a la setmana que ve, la demano per DEMÀ. Cada dia compta.    

BANER_300X250

PD_ Aquest escrit el vaig fer ahir a la tarda,  avui afortunadament ens han notificat de l´empresa de la meva parella que fins a nou avís el treballadors es quedin a casa. No sabeu l´alleujament més gran que això ha suposat. Encara ploro, mentre acabo d´escriure. Però des de l’ACPAD pensem en tots els altres, els que no tindran aquest alleujament,  els que treballen en empreses amb menys sensibilitat.  La protecció de les persones més vulnerables no es pot deixar a criteri de les empreses, han de ser directrius dels Governs.  

Montse  Gallego, Associació ACPAD Ripollès

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*