La passió de Bea Ruiz és la poesia. Va començar la seva vocació des de ben petita a l’Escola Viver Castell de Sant Foix i des d’aleshores no ha parat de crear. El seu interès pel teatre, el cinema, la fotografia i la música ha situat les arts com el centre del seu univers. És autora d’altres llibres lírics com Cant d’Alzina (2017), Llàgrimes de Dansa (2018) i Violetas al Mar (2021), i Un portal a la fantasia (2023). Bea Ruiz és un clar exemple del talent que tenen les persones amb discapacitat, i per això l’hem volgut entrevistar.
Com i quan va néixer el teu interès per la poesia?
No en tinc ni idea, tan sols sé que ja escrivia poesia des de ben petita.
Els teus poemes parlen de temes molt diferents. D’on et ve la inspiració?
Jo no tinc inspiració. Solament em venen flashbacks i imatges soltes, llavors és quan utilitzo les paraules per escriure. A la tardor em torno molt nostàlgica, i llavors em torno més creativa a l’hora d’agafar el bolígraf i la llibreta.
‘Un portal a la fantasia’ és el tercer llibre de poemes que publiques. Hi ha una evolució d’un llibre a l’altre?
No, és el tercer llibre. Porto 4 llibres publicats per l’editorial Pont del Petroli Poesia. Per la col·lecció #Talents, de la mà de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down. Un Portal a la Fantasía, és el primer que trec amb ells. Per tant no puc explicar l’evolució d’un llibre a l’altre. Les temàtiques que escric a vegades les escullo jo, o el mateix editor.
Quins són els teus referents en el món de la poesia?
En català o en castellà? Perquè hi ha un abisme d’un idioma a l’altre, ja que són poetes molt diferents.
En els dos idiomes. Per què tu escrius en les dues llengües oi, Bea?
En català en tinc molts com Miquel Martí i Pol, Jacint Verdaguer, Josep Maria de Segarra, Salvador Espriu. I en castellà Rafael Alberti, Pablo Neruda, Federico García Lorca, Antonio Machado, Rubèn Darío o William Shakespeare.
Quin paper juga la discapacitat en la teva poesia?
Cap! Solament la faig jo, en el qual sóc una persona amb Síndrome de Down.
Tens pensat en el futur escriure altres gèneres literaris diferents de la poesia, com una novel·la per exemple?
Sí! Tinc pendent de ser dramaturga, ja que vull escriure teatre. Tot i que a mi especialment em faria molta il·lusió aprendre a escriure autobiografia.
Tu també formes part de l’equip de redacció d’Èxit21. T’ha servit l’experiència per millorar el teu estil literari?
Vaig veure que escriure poesia em resultava més fàcil. D’aquí que em va aparèixer la faceta de poeta. Haig d’esmentar que de tant en tant em corregeixen alguna metàfora o paraula.
Creus que les persones en situació de discapacitat intel·lectual haurien de tenir més protagonisme en el món literari i cultural en general?
Sí. Hauria d’haver-hi moltes persones amb aquesta condició. Encara que la societat no estigui del tot preparada. Però crec que totes les persones, ja tinguin situació de discapacitat intel·lectual o no, s’hauria de tractar per igual, siguin escriptors o novel·listes.
Quin consell li donaries a altres persones en situació de discapacitat intel·lectual que es volguessin dedicar a escriure com tu?
Primer de tot que anessin a un centre cultural o escola d’escriptura. A mi m’agrada molt el Laboratori de Lletres, però això depèn dels gustos de les persones. És més que res perquè puguin aprendre a escriure, que pensin per si sols i entrin directament a Èxit21. Tot és un vocabulari per l’aprenentatge, solament així podràs viure dels llibres, però mai dedicar-te’n.
El que fa més falta és el somriure de la persona, de l’autor, de l’escriptor. El més important d’un mateix i té d’aportar cap a l’exterior, és que pugui enamorar al públic. Això és el que s’ha d’aplicar.
