Àuria, una entitat capdavantera en l’àmbit de la discapacitat i part de Dincat, ha llançat una advertència de gran urgència a les administracions públiques. L’alerta arriba davant un conjunt de circumstàncies que estan comprometent greument la viabilitat dels Centres Especials de Treball (CET) d’iniciativa social, els quals tenen com a missió la inserció laboral de persones amb dificultats especials. Aquesta situació crítica és el resultat de diversos factors que s’han acumulat: l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), les modificacions en el sistema de subvencions, la disminució dels recursos destinats als Equips Multidisciplinaris de Suport (EMS) i l’escassa implementació efectiva de la contractació pública reservada. Aquesta combinació de problemes financers i de reconeixement institucional crea un panorama que amenaça la supervivència de milers de llocs de treball protegits tant a Catalunya com a la resta de l’Estat.
El sector dels CET socials, format per entitats sense ànim de lucre que es dediquen a proporcionar ocupació a persones amb discapacitat, assenyala una discrepància fonamental: els necessaris increments recents de l’SMI, destinats a assegurar condicions laborals dignes, no s’han vist compensats amb un augment equivalent de les subvencions públiques que permetin mantenir l’activitat. Aquest desequilibri ha provocat una tensió econòmica molt seriosa per a aquestes organitzacions, que per naturalesa reinverteixen la totalitat dels seus ingressos en el seu personal. A més, s’hi afegeixen els costos financers derivats dels retards en els pagaments per part de l’administració pública catalana. Cal sumar-hi la inestabilitat constant del sistema de concertació, basat en convocatòries anuals que s’inicien tard i sense la certesa de la seva continuïtat. Aquesta posició és especialment delicada, ja que els CET socials es troben en un buit administratiu, a diferència d’altres serveis públics concertats, fet que impedeix una planificació financera a mig i llarg termini.
Des de la cooperativa igualadina es manifesta que aquest context s’ha agreujat recentment per la retallada en les subvencions destinades als EMS, que són essencials per a l’acompanyament tècnic diari de les persones amb discapacitat. Aquesta retallada oscil·la entre el 12% i el 20% dels ajuts. La modificació de les bases de finançament exclou ara del càlcul situacions com les baixes laborals o les contractacions temporals, desconnectant el finançament de la realitat operativa dels centres i comprometent l’estabilitat dels equips tècnics i la qualitat del suport personalitzat. Aquests equips, formats per professionals com psicòlegs, educadors, treballadors socials, orientadors laborals i monitors, són fonamentals per garantir el benestar, la salut mental i la inserció real de les persones. Retallar en aquest suport, insisteixen, és un pas enrere en els drets i en la qualitat de l’atenció, i resulta especialment alarmant en un moment en què la taxa d’ocupació de persones amb discapacitat intel·lectual ha tornat a disminuir després d’anys de millora.
Una altra queixa fonamental del sector és el baix nivell d’aplicació de la contractació pública reservada i socialment responsable, tot i ser una mesura prevista per la llei. Des d’Àuria es lamenta que “és un instrument clau per garantir activitat i estabilitat als CET socials, però no s’aplica de manera efectiva per part de moltes administracions”. Com a mesura proactiva, Àuria va impulsar fa uns anys un estudi pioner a Catalunya utilitzant la metodologia SROI (Social Return on Investment) per tal de quantificar l’impacte socioeconòmic dels CET socials. Les dades obtingudes són clares i contundents: per cada euro d’inversió pública, la societat rep un retorn superior als $4,49$ euros, gràcies a l’estalvi en prestacions, les millores en salut, la contribució de les persones com a treballadores i l’increment de la qualitat de vida de les persones usuàries.
Albert Piñol, director general d’Àuria i membre de la junta directiva de Dincat, subratlla la necessitat d’una política de país que no es basi en solucions temporals: “no podem continuar amb pedaços ni decisions a curt termini. Cal una visió de país que entengui que la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat no pot dependre de la incertesa pressupostària”. Piñol destaca l’existència d’un model d’èxit reconegut internacionalment a Catalunya, però insisteix que “necessitem eines estables per fer-lo viable. Un salari digne ha d’anar acompanyat d’un finançament digne”. A més, el director reclama la plena recuperació dels fons destinats als EMS i una aplicació rigorosa de la contractació reservada, argumentant que “les eines existeixen, només cal voluntat política. Les entitats socials som part de l’economia del país i aportem valor, equitat i cohesió”.
Finalment, Àuria i el conjunt dels CET socials sota el paraigua de Dincat fan una crida urgent a les administracions per dissenyar i implementar un pla per a un sector que demostra retornar exponencialment la inversió pública. Les propostes concretes que es posen sobre la taula inclouen l’establiment d’un sistema de concertació de caràcter multianual, l’actualització automàtica de les subvencions en paral·lel a l’evolució de l’SMI, el reforçament dels EMS i l’adopció d’una política decidida de contractació pública que incorpori criteris socials. Àuria conclou que la discussió transcendeix la simple comptabilitat, ja que es tracta d’una qüestió de drets humans, emparada per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides, i que defineix el tipus de societat que es vol ser: “Estabilitat, finançament i reconeixement institucional són la triada imprescindible per garantir un futur amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Protegir-los és protegir el país que volem ser”, conclou l’entitat, que ha estat un motor d’oportunitats laborals durant més de cinquanta anys d’història a l’Anoia.
