Dissabte, 4 desembre 2021
IniciEntrevistesÀlex Carmona: "La fotografia no només capta el físic de les persones,...

Àlex Carmona: “La fotografia no només capta el físic de les persones, també la seva mirada i fins i tot l’ànima”

alex carmona
Foto: Àlex Carmona en una il·lustració realitzada per la Tania Lupe

Àlex Carmona és fotògraf des de l’any 2007. Ha fotografiat més de 1000 espectacles, ha publicat fotografies a la gran majoria de diaris de tot l’estat espanyol, i també ha publicat a revistes musicals com Mondo Sonoro i Enderrock diverses vegades. Ha col·laborat amb publicacions com Atiza, Totmusicat.cat, La Tornada o, actualment, a Música Dispersa.  

Ha viatjat per diversos països d’Europa (Espanya, Portugal, França, Luxemburg, Grècia… ) amb diferents grups musicals. L’any 2014 va anar amb Dept. a la gira que van realitzar a la Xina, acompanyant a Marky Ramone. De la mateixa manera ha treballat pel Taller de Músics de Barcelona i ha estat fotògraf oficial del festival itinerari FesTour durant diversos anys. 

fiare banca etica crowdfunding

Quant a grups musicals, ha treballat amb grups com Txarango, Gossos, Brams, Dept., Blaumut, Aspencat, Sopa de Cabra, Els Catarres, La Troba Kung-Fú, Obrint Pas… entre molts d’altres. 

L’any 2011 va publicar el seu primer llibre, Tribut de Sorra i Fulles, un humil homenatge a la poesia de Miquel Martí i Pol i on diversos grups, artistes i amics del poeta, musiquen 14 dels seus poemes.  

Al novembre de 2019 va publicar Sota el firmament, el seu segon llibre-cd, on va aconseguir reunir a 26 grups i artistes per musicar 17 poemes de Joan Salvat-Papasseit.  

També ha treballat amb Pallassos Sense Fronteres cobrint els espectacles que van organitzar durant les festes de La Mercè 2019 i marxant 10 dies, al gener de 2020, amb l’expedició encapçalada pel pallasso Tortell Poltrona per escoles i camps de refugiats del Líban. El 29 de juliol de 2020 s’inaugura l’exposició “Aibtisama” sobre la seva experiència al Líban.

Hem volgut parlar amb l’Àlex Carmona sobre quina és la seva relació amb la discapacitat i com creu ell que la fotografia pot ajudar a fer visibles a les persones amb discapacitat.

Quina relació tens amb la Discapacitat?

La meva relació amb la discapacitat va començar l’any 2018 amb el Grup Caliu. La meva companya treballava allà i jo sovint hi col·laborava amb les diferents activitats que es fan al centre. He de dir i remarcar que allà vaig aprendre moltíssim amb tots els socis i que va ser un plaer enorme poder ser un més.  

Quin és l’adjectiu que creus que et defineix millor?   

Em considero una persona perfeccionista i molt tenaç. Quan se’m fica una cosa al cap, faig el que calgui per fer-ho i aconseguir-ho.   

Per què vas decidir dedicar-te a la fotografia?  

Sempre em va agradar veure a ma mare fent fotos i quan vaig haver de decidir què fer amb la meva vida després dels estudis obligatoris, vaig decidir triar aquest camp. D’això estem parlant de l’any 2001, però no és fins el 2007 que començo a dedicar-me a la fotografia de música en directe.   

Quin consell donaries als aficionats a la fotografia?  

Que no s’atabalin. Avui en dia hi ha moltíssima informació i tutorials a les xarxes socials i a poc a poc pots aprendre molt. Però per sobre de tot, que mirin la feina dels altres fotògrafs. Les fotos que agraden, però també les que no agraden. Se n’aprèn moltíssim mirant!    

Digues tres noms que siguin o hagin sigut el teus referents fotogràfics?  

Javier Bragado, Juan Perez-Fajardo i Xavier Mercadé. Són 3 magnífics fotògrafs musicals amb qui he après moltíssim.    

Quina és la persona que t’ha agradat més poder fotografiar i per què?  

He tingut la sort de poder fer fotos a molts grups musicals que m’agraden molt, com Brams, Gossos o La Troba Kung-Fú, però si m’he de quedar amb algú, és en Tortell Poltrona. I ves per on, no és músic!!  

I al contrari, quin personatge t’ha resultat més dificultós i per què? 

No et sabria dir un personatge concret, però sí m’he trobat concerts amb molt poca llum on ha estat molt difícil treure alguna cosa de profit.    

Alguna vegada per feina t’han demanat que canviïs algun tret de la teva personalitat?  

Per sort no m’hi he trobat mai, però també et dic que si mai em fan canviar la meva personalitat, aquesta feina no seria per mi i molt probablement no la realitzaria.   

El món seria millor si… ?

Deixéssim, entre tots, de ser tan egoistes i fóssim una mica més solidaris.   

La fotografia és una bona manera de donar visibilitat a les persones amb discapacitat? 

I tant que sí! Amb la fotografia es pot demostrar a tothom que la gent amb discapacitat és capaç de fer qualsevol cosa. 

Es pot fotografiar tot? o hi ha temes tabú? 

No et sabria dir si el 100% de les coses, però penso que gairebé tot és fotografiable.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de les últimes notícies del món de la diversitat funcional a Catalunya

Fes-te subscriptor Premium

Si vols tenir accés a totes les notícies publicades al Diari, l'agenda del sector, i informació sobre subvencions, ajudes, convocatòries, recursos i moltes més coses, subscriu-te a la Newsletter Premium

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES