Al diari de la DisCapacitat hem volgut conèixer l’experiència de l’Albert Helguera Ruiz, un jove amb intel·ligència límit que fa quasi dos anys que treballa als serveis territorials d’Educació a Sant Feliu de Llobregat. En aquesta entrevista ens explica el seu dia a dia i quines son les seves tasques i ens fa una valoració dels dos primers anys a l’empresa ordinària i al departament.
Ara tinc 38 anys i vaig estar treballant de cambrer a l’Alberg Inout durant 14 anys, desde el 2004 fins el 2018. Des del 3 de desembre del 2018 treballo al serveis territorials d’Educació a Sant Feliu de Llobregat.
Vaig haver de passar per unes oposicions de mèrits en la que es valoraven la formació i els anys de treball. Vaig quedar el primer en llista d’espera, amb la sort que un company es va traslladar a un altre servei deixant lliure la plaça d’auxiliar a Sant Feliu de Llobregat. En aquesta feina tinc un horari millor i els caps de setmana lliures i això em permet fer més activitats socials i culturals.
Les meves tasques a aquesta nova feina són: fer fotocòpies; escanejar documents; repassar el correu per consultar les comandes de material; portar documents a l’arxiu; repartir material a les diferents seccions; triturar documents; ajudar als treballadors de manteniment; plastificar documents; fer llibretes de paper reciclat o ajudar als meus companys, tot això amb la supervisió del meu equip de subalterns i de la referent. Durant aquest any he anat aprenent moltes d’aquestes feines.
També tinc accés al portal ATRI on puc consultar el meu calendari, les hores, que puc demanar, les meves nòmines, les normatives que van sortint…. Des de l’ordinador que tinc a la meva taula de treball.
Al treball tinc un grup de companys de feina amb les que estic molt a gust, que m’ajuden a fer la feina, ii amb algunes surto a esmorzar.
Aquesta nova feina m’ha donat més llibertat i tranquil·litat en el dia a dia. Hem permet tenir més temps per fer coses que m’interessen. Quedar amb amics, fer sport, trobar-me amb la meva parella, participar en activitats familiars….
Ha estat una sort poder aconseguir una plaça a la Generalitat que m’ha donat una feina més estable.
