L’esport com a forma d’integració. Aquest és el principal objectiu d’ÚNICS, el primer equip de bàsquet per a persones amb diversitat funcional de la Cerdanya, que el pròxim 20 de juny farà la seva presentació competint per primera vegada contra un equip de la Federació ACELL.
N’hem parlat amb Alba Olcina (creadora del projecte, entrenadora i responsable de la direcció ) que ens comenta el següent: “L’objectiu de futur és poder consolidar el grup dins del Club – un cop passi tot el tema del covid-, fer-los visibles com a un equip més. Fer agermanaments amb els altres equips del Club; intentar entrenar un dia més o fer un altre equip si s’apunten alguns jugadors més; federar-nos a ACELL i sobretot entrar dins dels SPECIAL OLYMPICS, ja que vam presentar el projecte al seu president, en Sergi Grimau, i li va agradar tant que ens vam adherir a la seva filosofia per poder seguir una ruta i tenir marcat algun objectiu a curt o llarg plaç”.
Com va néixer Únics? Qui va escollir el nom? I per què Únics?
Únics va néixer fruit d’una xerrada en un sopar amb un altre entrenador i el Director Tècnic del Club, ja que coneixíem persones amb diversitat funcional que no tenien l’opció de fer un esport col·lectiu a la Cerdanya. D’aquesta manera si fèiem un projecte creant un nou equip pel Club Bàsquet Llívia podíem engrandir el Club i a més a més, donàvem opció a fer esport a un col·lectiu que no era visible. Aleshores va arribar el confinament, i va ser quan vaig començar a fer el projecte per tal de poder-lo presentar a les fundacions Tallers i ADIS de Cerdanya, un cop arribés l’estiu. Un cop presentat el projecte, la cosa va tirar endavant, més del què potser havíem pensat, i al mes de setembre, ja teníem 8 jugadors/es amb discapacitat intel·lectual a punt per començar a entrenar. Cal dir que ara ja en som 14!
El nom d’ÚNICS va ser una idea del president del club davant d’altres noms proposats. Però com sempre dic: “Totes les persones som úniques i irrepetibles”, per tant, el nom, era fantàstic. Tots/es ells/es són Únics i Irrepetibles, com tots els moments compartits i viscuts a la vida.
L’esport és una forma d’integració?
Completament. L’esport sempre ha de ser inclusiu, ja que és una manera de crear una societat igualitària i inclusiva per tal que totes les persones practiquin esport juntament i superin els límits físics i socials. Sempre he pensat que tots/es tenim capacitats diferents, però tots tenim capacitats. L’esport és una escola de valors que t’ensenya a lluitar per un objectiu: el nostre és el benestar social i físic dels nostres jugadors.
La pel·lícula “Campeones” de Javier Fesser us va inspirar a crear l’equip Únics o vosaltres vau crear l’equip abans?
Cert que feia temps que havíem vist la pel·lícula, però no va ser fins que vam tenir els jugadors/es a pista on ens vam adonar de les similituds que acabàvem de crear. Cal dir que des d’aleshores he vist la pel·lícula tres vegades més.
Quins són els valors de l’equip?
Tal i com he comentat abans els valors de l’equip són físics i socials. Aconseguir que l’activitat física a Cerdanya es pugui dur a terme sense límits ni barreres i a la vegada es promogui un esport inclusiu (en aquest cas el bàsquet ja que som entrenadors des de fa molts anys), on tothom hi tingui cabuda.
Els valors que hem aconseguit anar treballant aquest darrers primers deu mesos han estat la constància, la superació personal, l’esforç, la interacció social amb d’altres, la convivència, el respecte, l’empatia, la tolerància, el compromís, i l’amistat.
Com viu l’equip els èxits? I les derrotes?
Malauradament aquest any no ens vam poder federar al setembre i no vam poder competir a causa del covid. Tot i amb això viuen derrotes i èxit entre ells quan fem partidets durant l’entrenament. Però cal dir que ben aviat, el 20 de juny, farem la presentació de l’equip i competirem per primera vegada contra un equip de la Federació ACELL, i podrem viure i compartir la sensació del saber guanyar i/o saber perdre, però el més important és que ells valoren el fet que s’estan fent visibles i volen que tota la Cerdanya els vingui a veure al seu primer partit, sense valorar la derrota o l’èxit.
