El llegat social derivat de les antigues entitats d’estalvi, transformades en fundacions especials, manté un fort impacte en el teixit social català deu anys després de la seva reconversió institucional. Segons les dades publicades pel Departament d’Economia i Finances, elaborades per la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor de la Generalitat, les set entitats especials constituïdes han destinat prop de 700 milions d’euros entre els anys 2014 i 2024. Aquest volum de recursos ha permès finançar una mitjana de 94 projectes anuals que han tingut com a destinataris un total de més de 26,7 milions de persones.
L’atenció a la vulnerabilitat i el suport als col·lectius amb necessitats específiques ha estat la principal prioritat pressupostària. Prop de la meitat dels fons, concretament un 47,7% dels recursos, s’ha dirigit a l’assistència social, on destaquen especialment les accions orientades a la inserció laboral i social de persones amb discapacitat, així com l’oferta de serveis especialitzats per a la gent gran. La resta de la inversió s’ha distribuït entre l’educació i la cultura (42,1%), la preservació del patrimoni natural (5,4%) i el foment de la recerca (4,8%).
Evolució econòmica i distribució territorial del finançament
L’activitat d’aquestes entitats ha experimentat una tendència a la baixa i posterior recuperació, incrementant la despesa anual mitjana en un 6,17% fins a situar-se al voltant dels 63,6 milions d’euros anuals. L’exercici 2024 ha registrat la xifra d’inversió més elevada de la dècada amb 88,17 milions d’euros destinats a programes socials, superant els nivells d’anys anteriors com el 2020, quan la despesa va caure fins als 53,30 milions d’euros en el marc de la crisi sanitària.
Pel que fa al repartiment dels fons executats al llarg de la dècada, la Fundació Catalunya-La Pedrera ha assolit la quota principal amb un 55,6% del total invertit. La segueixen la Fundació Especial Antiga Caixa Terrassa, amb un 32,8%, i la Fundació Pinnae, amb un 5,5%. La resta de les aportacions corresponen a la Fundació Iluro (2,6%), la Fundació Especial Antiga Caixa Sabadell 1859 (1,9%), la Fundació Especial Antigues Caixes Catalanes de Manlleu, Sabadell i Terrassa (1,0%) i la Fundació Especial Antiga Caixa Manlleu (0,6%).
Consolidació del marc jurídic de l’obra social
Aquest desplagament d’accions arreu del territori català, que supera les 420 actuacions mitjanes per any, té el seu origen en el procés de reestructuració tancat el juliol de 2013. En aquell moment es va completar la separació definitiva de l’activitat financera mitjançant l’aplicació de la Llei 9/2012, del 25 de juliol, impulsada pel Govern de la Generalitat i aprovada pel Parlament de Catalunya per modificar el text refós de la Llei de caixes d’estalvis de Catalunya.
L’objectiu legislatiu va ser assegurar la continuïtat de les prestacions per a la ciutadania, protegir els actius vinculats i transferir la gestió als patronats de les noves entitats privades, mantenint l’arrelament local. Com a resultat d’aquest marc normatiu, actualment desenvolupen la seva tasca a Catalunya la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Antiga Caixa Terrassa, la Fundació Pinnae, la Fundació Iluro, la Fundació 1859 Caixa Sabadell, la Fundació Antigues Caixes Catalanes i la Fundació Antiga Caixa Manlleu.
