Ada Parellada i Garrell. Nascuda a Granollers, i filla d’una nissaga de cuiners, fa quasi més de 25 anys que va obrir el seu propi restaurant, el Semproniana. Ha publicat llibres com “Dinars de tàper“, “Pack Parellada“ i “Tot fred”, entre d’altres. També l’hem pogut veure en programes de televisió com Qfaxs a betevé ó Benvinguts a l’hort a TV3. A més compagina la cuina amb la docència i projectes solidaris. Hem volgut parlar amb ella, per saber, com és i com pensa aquesta cuinera de caire alegre i vitalista.
Recordes què volies ser de gran? Sempre has volgut dedicar-te a la cuina?
Com bé saps, sóc filla de la fonda Europa, hi vaig néixer. Triar dedicar-me a la cuina era una opció ben natural a casa meva. El que hauria estat estrany és que em volgués dedicar a altres oficis! Tot i això sempre m’ha quedat l’espina de no ser més valenta i dedicar-me a una de les meves passions: la dansa i la interpretació.
El cognom Parellada t’ha ajudat o en algun moment ha sigut contraproduent per a tu?
M’ha ajudat molt!!!! D’entrada, néixer a la fonda ha estat un veritable màster en cuina i restauració. I, per altra banda, el fet de formar part d’aquesta família amb tanta saviesa culinària m’ha fet posar-me les piles. El repte era estar a l’alçada!!! Si tens un repte, t’esforces més. I això és sempre molt positiu.
Què trobarem si venim al Semproniana, el teu restaurant
Trobareu un espai amb segell propi, fet per nosaltres mateixos, amb molts estris reutilitzats i transformats en elements decoratius. Trobareu una cuina de fonda, tradicional, revisada. Volem mantenir el sabor de sempre apropant-lo a totes les edats, amb productes nous i tècniques actuals.
Quins mites o tòpics hi ha sobre la cuina?
Si et refereixes a la cuina professional, a l’ofici, hi ha el tòpic que un cuiner és un creador, que sempre està inventant receptes noves i té molt d’interès en investigar i en descobrir nous productes. Però la cuina professional té més de repetició que d’innovació. És més artesania que no pas art, i el repte no és voler canviar sinó estimar allò que fas cada dia.
Quina relació tens amb la discapacitat?
He col·laborat amb diverses entitats que vetllen per la inclusió i el benestar de les persones amb discapacitat. També he donat feina a una persona amb discapacitat psíquica que prové de la Fundació Aura. Dono suport a totes les entitats que m’ho demanen, sempre que estiguin alineats amb els meus valors.
Tothom pot aprendre a cuinar?
Tothom ha de saber cuinar! És important per assolir l’autonomia però també per preservar la nostra cultura i poder seguir una alimentació equilibrada i saludable.
Creus que la cuina pot ajudar a integrar a les persones amb discapacitat a la societat?
I tant! La cuina, com et dic, té una part fonamental que es basa en la repetició, de manera que s’estableix una rutina que és molt confortable per a tothom. És veritat que als restaurants tenim una estona de molt neguit, que és el moment de passar els plats, quan els clients són asseguts a taula esperant el dinar o el sopar i requereix improvisar molt, resoldre ràpidament els contratemps i aquest moment no és propici per a persones amb discapacitat psíquica.
Per finalitzar i aprofitant l’oportunitat, podries donar-nos una recepta BBB (bona bonica i barata)?
He fet una truita al forn molt fàcil, molt bonica i molt barata! TRUITA AL FORN ( La recepta és per a 2 persones). 4 ous, 50 ml de llet, 3 tomàquets secs, 200g de xampinyons, 2 làmines de bacon tallat fi, all i julivert, sal, oli i orenga. Tallem el bacon i el saltem en una paella, sense gens d’oli. L’enretirem. A la mateixa paella, coem els xampinyons, amb un raig d’oli, un gra d’all picat i una mica de julivert picat. Esperem que absorbeixi tota l’aigua i siguin cuits. Tallem els tomàquets secs. Batem els ous i hi afegim la llet. També una mica d’orenga i sal. Hi barregem la resta d’ingredients: el bacon, els tomàquets secs i els xampinyons. Protegim un motlle amb un paper de forn i hi posem la barreja. Ho coem al forn a 180ºC durant 15 minuts.
