Activitats, més enllà de la Medicació

medicació activitats salut mental
La meditació es una activitat de gran ajuda // Foto: Sergi Balfegó

Sóc una persona diagnosticada i medicada per tractar-se d’un trastorn mental. Però jo, per trobar-me bé, faig altres coses que m’han ajudat a trobar-me millor, tant física com mentalment, cada dia. A més a més, això m’ha permès reduir moltíssim la medicació i plantejar-me, a mitjà-llarg termini, poder prescindir d’ella. Aquestes activitats són les següents: Un dia a la setmana assisteixo a classes de ioga. Això em serveix per ajudar a equilibrar el meu cos físic amb la meva ment. Com vaig començar per primera vegada a realitzar aquesta activitat a l’edat de 56 anys, la professora, per a què fos guanyant a poc a poc flexibilitat corporal, em va recomanar fer a casa una petita sèrie d’exercicis, diversos dies a la setmana.

I això ho porto fent des que vaig començar l’activitat. Per cert, fa pocs dies la professora em va comentar que la meva flexibilitat havia millorat bastant. També entre quatre i cinc dies a la setmana faig de deu i quinze minuts de meditació, la qual cosa em serveix per relaxar-me. Altres vint minuts, durant quatre, cinc o sis dies a la setmana els inverteixo en mirar un llapis detingudament, donant-li voltes, apropant-lo i allunyant-lo i tenint-lo fix durant aquest temps, per fixar-me detingudament en ell. Això em serveix, segons un llibre de tècniques de meditació i relaxació que vaig llegir, per poder tenir més capacitat de concentració. L’objecte que escullis per això pot ser qualsevol que no sigui molt gran.

Com llegeixo gairebé tots els dies de la setmana, he notat des que faig l’exercici anterior que em concentro més en la lectura. Jo no acostumo a llegir novel·les i poques vegades llegeixo els diaris. A mi m’agrada llegir llibres d’història, de diferents religions, de filosofia i algun llibre que tracti temes científics. No m’agrada, ara per ara, llegir llibres de psicologia o psiquiatria, em produeixen un cert rebuig. Si he anat millorant de la meva malaltia, a part de la medicació, que he anat reduint amb el consentiment i autorització del meu terapeuta o fins i tot a part del mateix terapeuta al que visito tres o quatre vegades a l’any, la meva millora crec que es deu a com he plantejat que fos la meva vida en el dia a dia.     

Més que intentar informar-me de tècniques psicològiques, llegir els prospectes dels medicaments, etc., el que he fet ha estat preguntar-me com sóc jo en realitat, quines aptituds bones i dolentes tinc, com és la relació amb el meu entorn, etc. I sobretot, com he d’actuar en concordança amb la meva personalitat per millorar la meva qualitat de vida.

banner-electium_300x250-V3_nou copy

A part d’aquestes coses, també veig pel·lícules, surto amb diferents amics, m’implico en el que puc a l’associació ActivaMent. I també faig una altra cosa molt important per a mi, que és estar amb la meva dona, la meva filla i el meu nét.

El que he intentat fer, i he vist clar que era bo per a mi, fins i tot el meu terapeuta em va recomanar, és procurar tenir el màxim temps del dia ocupat, però de manera que no inverteixi massa hores en una mateixa activitat. Procurant també tenir temps lliure i desconnexió de les coses, un temps que inverteixo entre altres activitats d’oci, com veure la televisió, estar amb l’ordinador -màxim dues hores al dia-, passejar o simplement no fer res.

Amb això no vull dir que sóc una màquina i que, en acabar de realitzar una activitat, he de fer una altra. Res d’això. Les coses les faig perquè les gaudeixo i estic a gust. I si un dia no em ve de gust fer una activitat, com llegir o passejar o fer els exercicis que faig, no faig aquestes tasques. I de vegades simplement no faig res, segons em vingui de gust.

No em culpabilitzo si en un moment determinat, durant alguns dies, faig poques activitats o cap. Repeteixo, no sóc una màquina i procuro mirar les coses que faig no per dies ni per setmanes, sinó per mesos i per anys. A part d’això, he procurat vèncer totes les pors que tenia i també les manies, que crec que moltes d’elles tenen origen en aquests pors. Finalment, si alguna vegada caic en aquestes pors i manies, no em culpabilitzo per això.

Simplement, intento que quelcom així succeeixi el menys possible. També cal tenir en compte que arribar a on sóc em va portar el meu temps i ho vaig fer començant per fer primer, durant un temps, una activitat, després una altra i així, fins avui.

Ernesto Garcíablog d’Activament

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*