Aquest nou capítol de la secció ‘Plantant Cara’ és veritablement important ja que entrevistem al Bruno i a la Mariela, un fill i una mare enamorats de la vida que no defalleixen per molt que d’altres voldrien que fos així i que ens donen una lliçó de vida envers la discapacitat i envers la realitat. Si teniu xarxes socials, seguiu el compte @CaminamosconBruno
Qui és en Bruno i qui és la Mariela?
En Bruno és un noi amb discapacitat, fort, rialler, divertit i ple de vida. La Mariela és la mare d’en Bruno, la seva representant legal i una dona forta.
Què significa per a vosaltres la discapacitat?
Superació, força, valentia i coratge.
Quin és el secret de la vostra felicitat?
Fa molt que vam deixar de pensar en el que hauria pogut ser i ens centrem en l’aquí i l’ara. Ens riem molt de la vida.
Quines tasques porteu a terme per visualitzar la vostra lluita?
Fa quatre anys que organitzem La Nadalenca, una cursa adaptada a Santa Coloma de Gramenet. Va començar com una cosa petita i l’any passat vam tenir 100 infants inscrits. S’ha convertit en una gran festa inclusiva on totes i tots sempre guanyen!
Quin missatge podeu donar a persones com en Bruno que tenen por de fer visible la seva discapacitat?
Cal sortir al carrer amb el cap ben alt, perquè el que no es veu, no existeix. I les persones amb discapacitat hi som, existim i sumem!
Quin missatge donaries, Bruno, a mares com la teva, que es dediquen amb amor a fer l’impossible per la nostra felicitat?
Que continuïn lluitant amb nosaltres i que tant de bo sempre estiguin al nostre costat.
Sabem que ets molt culer, però quan veus que el Barça té una fundació que treballa per combatre desigualtats, què en penses?
És una gran tasca la que fa el Futbol Club Barcelona i molts altres equips. El futbol mou molt més que una pilota, i aquests són els valors que es necessiten i que aporten a la societat.
Què penses quan et diuen que no pots fer alguna cosa?
La primera vegada que ens van dir que no podria caminar, parlar, llegir o escriure, vaig pensar: “Digueu-me què més no farà, que allà anem!” Gairebé res és impossible. Si no existeix, ho inventem, i si ja existeix, ho adaptem.
Quins reptes tenen les persones amb discapacitat a nivell col·lectiu?
Visibilitzar, conscienciar, inclusió, empatia, respecte i educació.
Quins són els vostres referents?
Tots els meus companys: Pascal, Pol, David, Oriol, Chari, Aina, Àlex Roca, Filipa, Quirze, Chari, Braima, Gabri, Gabi.
Quin missatge doneu a qui no us coneix i diu que la vostra lluita no val la pena?
Molta gent va sentir que no valia la pena… per sort, no els van escoltar i van seguir endavant.
Quin poder tenen les persones amb diversitat funcional i que sovint es menysprea?
El seu màxim poder és creure en si mateixes. Moltes persones donen per fet que no són capaces, i això no és així. Les persones amb discapacitat són molt fortes i resistents.
Què significa l’esport per a tu?
Vida.
Bruno, quin creus que és el teu límit?
No ho sé, encara em queda molt per intentar.
Què opineu de les entitats del tercer sector?
Tots aporten el seu granet de sorra per fer una societat més inclusiva i amable.
Què diries als polítics que sovint obliden el sector de la discapacitat?
Que també som votants!
Què opines de l’existència d’un mitjà de comunicació com el Diari de la DisCapacitat?
La informació ha d’arribar a tothom, i aquest espai ho demostra.
