Un recent estudi publicat a la revista científica ‘Internacional Journal of Mental Health and Addiction’ el 70% de les persones ateses per problemes de salut mental o addiccions té aquests dos problemes de manera simultània. Es tracta del que s’anomena en l’àmbit de la salut mental, patologia dual.
Arrel d’aquestes dades, Amalgama7 entitat especialitzada en l’atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies ha volgut publicar les xifres dels adolescents i joves atesos l’últim any en els seus recursos amb patologia dual: el 75% dels nois i noies atesos presenten un problema de salut mental que emergeix en tractar el trastorn per ús o abús de substàncies.
Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7, explica que: “Seria necessari dividir en dos grups com ha estat el procés vital d’aquest noi o noia fins a arribar a aquesta addició o a aquest abús de substàncies, és a dir, en un primer grup es trobarien aquells que ja des de petits han tingut un comportament disruptiu, en major o menor proporció, per exemple amb dificultats d’adaptació a l’escola, dificultat per a desenvolupar relacions personals amb normalitat, negació a executar activitats extraescolars o baixa constància en general en activitats, etc. i que dona a pensar existia una patologia o un trastorn mental previ no diagnosticat i, d’altra banda, estan aquells que han tingut un desenvolupament sense disrupció o sense cap signe que indiqués algun problema fins al moment que es presenta el trastorn per ús o abús de substàncies, que és quan la família reacciona i busca opcions per a solucionar el problema. Normalment, les famílies, tant del primer com del segon grup, reaccionen quan els nois i les noies ja són molt evidents els signes de l’ús o abús de substàncies, la qual cosa es diu addicció».
En el cas d’Amalgama7, un 75% dels nois i noies atesos presentaven simptomatologia prodròmica (atenuada), però que arriben a consulta sense un diagnòstic previ, atès que els pares i mares venen a consulta quan tenen evidències que el seu fill o filla pot estar consumint algun tipus de substància o abusant de pantallismo, o amb conductes poc saludables com deixar de menjar o autolesionar-se.
En un percentatge alt, els pares i les mares d’aquests joves, quan entenen que el comportament disruptiu del seu fill o filla prové d’un problema de salut mental no diagnosticat, i, per tant, no tractat, senten un gran alleujament en entendre comportaments estranys i allunyats dels quals es considera normal. Els pares prefereixen tenir a un fill amb una patologia que a un fill maleducat.
Així, en el cas de les addiccions, la persona que sofreix d’ansietat trobarà en substàncies com el tabac o el cafè l’estimulant necessari per a afrontar el seu dia a dia. A això el doctor Jordi Royo ho anomena: Automedicació.
“En Amalgama7 hem observat que en molts casos els adolescents s’automediquen constantment, davant patologies com a ansietat o trastorn del son, l’autoconsum de cànnabis es dispara perquè es tracta d’una substància depressora que pot reduir l’activitat del seu cervell i d’altres zones del sistema nerviós central. Per exemple, el cànnabis o la marihuana pot fer que se senti somnolent, reduir la seva pressió sanguínia i relaxar els seus músculs. El problema deriva quan aquesta automedicació desemboca en el trastorn d’ús de substàncies, i aquí ja hem de parlar com a diagnòstic de Patologia Dual”, explica el doctor Jordi Royo.
“El que determina un bon pronòstic sempre és identificar el diagnòstic primari, aquest és el que més prevalent o el primer esdevingut en el temps. Això significa que com més aviat millor ens arribi el noi o noia a consulta, abans podrem determinar si existeix un diagnòstic primari de salut mental, i en el cas que existís abans podem començar a tractar. D’altra banda, el que comentava del tema de l’automedicació, cada vegada l’edat dels nois i les noies que ens arriben a consulta és menor, en l’actualitat són molts els casos de 12, 13 i 14 anys que ens arriben, això succeeix perquè l’edat d’inici al consum de substàncies, pantalles, etc. ha disminuït. L’explicació a això es deu al fet que antigament consumir alcohol, fumar o provar la marihuana era un pas de l’adolescència a la joventut, i en l’actualitat és el pas de la infantesa a l’adolescència, en part succeeix per la incorporació als dotze anys a estudis secundaris, deixant enrere la primària”, explica Royo.
“El diagnòstic precoç és clau per al tractament i posterior pronòstic, per això al primer símptoma d’alerta en nens o adolescents, el millor és acudir a un professional que descarti si el nen o nena té una patologia o simplement està maleducat. La clau és la prevenció, l’èxit és la perseverança”, conclou el director clínic d’Amalgama7.
Bona reflexió si no fos per que prové d’una entitat privada -publireportatge?- amb un cost molt elevat per les families que els cal assistència. Els trastorns mentals per patologia dual haurien d’estar contemplats a la sanitat pública. Si es necessita un ingrés ha d’estar cobert no tan sols per l’assegurança escolar, la desescolarització pot ser molt elevada a certes edats malgrat estar obligat per llei. Aquestes patologies no acaben a la majoria d’edat però si que s’acaben els tractaments perque la nova llei permet a la persona decidir si vol continuar o no, fent que s’eternitzi el problema o arribant a cometre delictes.. les families al final desamparades, com sempre. Els trastorns de base i llurs comorbilitats fan que sovint la persona no vegi la necessitat d’intervenció o be ja estan cansats de rebre medicaments que els fa estar «atontats». Les pressons plenes de persones que haurien d’estar en centres terapèutics amb psicòlegs, però no, sense consideració, tots junts aprenent a com delinquir millor la propera vegada per a que no els enxampin. Una bona prevenció dels serveis socials i salut a edats primerenques, quan l’escola o familia avisa, seria molt millor que pagar per mantenir-los en pressons i després quan surten sense possiblitats de contractació per estar «fitxats», rondant pel carrer de nou..