Un equip científic de l’IDIBAPS ha aportat noves evidències sobre l’origen de la psicosi en edats primerenques. El treball, difós a la publicació European Child & Adolescent Psychiatry (ECAP), conclou que complicacions associades com el TDAH o les alteracions de la capacitat d’aprenentatge tenen una arrel genètica compartida amb malalties com l’esquizofrènia i el trastorn bipolar. Aquest descobriment contribueix a entendre millor la complexitat de les condicions que afecten la salut mental i el desenvolupament cognitiu de la infància.
Investigació amb més de quatre-cents participants
La recerca s’ha estructurat dins la tesi doctoral d’Irene Martinez-Serrano i ha tingut la direcció de Gisela Sugranyes i Josefina Castro-Fornieles, integrants dels grups de recerca de Neuroimatge multimodal en psicosis d’inici recent i d’alt risc i de Psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència de l’IDIBAPS. Per dur a terme l’anàlisi, els especialistes van avaluar mostres biològiques de 414 infants i adolescents d’entre 8 i 18 anys atesos a l’Hospital Clínic de Barcelona.
La mostra incloïa pacients amb un primer episodi de psicosi, joves amb familiars directes diagnosticats d’esquizofrènia o trastorn bipolar, i un grup de control. Mitjançant l’ús de puntuacions poligèniques —un indicador que suma l’impacte de múltiples variacions en l’ADN— es van analitzar vuit trets psiquiàtrics i cognitius.
Resultats sobre la vulnerabilitat biològica
Les dades van confirmar que tant els joves afectats per un episodi psicòtic com els que tenien antecedents familiars directes presentaven una major càrrega genètica vinculada al trastorn bipolar i al TDAH. De la mateixa manera, l’alumnat amb psicosi va registrar una menor predisposició genètica relacionada amb un millor rendiment educatiu i desenvolupament cognitiu.
“Els resultats indiquen que algunes característiques que sovint observem en aquests joves, com els símptomes de TDAH o determinades dificultats cognitives i d’aprenentatge, no són fenòmens independents, sinó que comparteixen parcialment una mateixa base genètica amb els trastorns psicòtics”, assenyala Gisela Sugranyes, investigadora de l’IDIBAPS i membre del CIBERSAM.
Cap a noves eines de diagnòstic i intervenció
Aquestes eines d’anàlisi es troben actualment en fase de recerca i no s’apliquen de manera directa a la pràctica clínica. Així i tot, el seguiment d’aquests joves juntament amb estudis de neuroimatge pot facilitar la creació de biomarcadors precoços i estratègies d’intervenció personalitzades per atendre la discapacitat o el deteriorament cognitiu derivat d’aquestes patologies.
Per la seva banda, Josefina Castro-Fornieles remarca que “els resultats del projecte posen de manifest la importància de caracteritzar l’heterogeneïtat d’aquestes poblacions per aprofundir en l’arquitectura biològica dels trastorns psicòtics. Aquests resultats són un primer pas cap a una classificació més precisa dels pacients i individus en risc, i cap a estratègies de prevenció i intervenció de precisió, que caldrà desenvolupar en futurs estudis”.
Aquesta recerca ha comptat amb el suport econòmic de La Marató de 3Cat, l’Instituto de Salud Carlos III del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, fons FEDER de la Unió Europea, la Comissió Europea, la Fundació Alicia Koplowitz, els llegats Pons Bartran i Maria i Núria Cunillera, i el programa INVESTIGO-AGAUR de la Generalitat de Catalunya.
