La Fundación Mutua de Propietarios va presentar ahir l’estudi “L’accessibilitat a Espanya i Europa” que ha elaborat en col·laboració amb la Càtedra UNESCO de l’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i que indica que estem davant d’una situació greu, especialment en els casos d’habitatges que compten amb veïns amb mobilitat reduïda o discapacitat.
L’estudi mostra que l’accessibilitat universal als edificis d’habitatges segueix sent una assignatura pendent i no només en el cas d’Espanya, on l’índex es situa al 0,6%, sinó també a Alemanya amb un 1,5%, i Suècia un 2,5%.
Segons aquest treball a Espanya hi ha més de 4,5 milions de persones a les que se’ls ha valorat alguna discapacitat, 3,3 milions de les quals presenten un grau de discapacitat igual o superior al 33%. A Catalunya, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) la xifra de persones amb discapacitat ascendeix a 551.439 persones.
L’informe presentat va analitzar tres tipus de polítiques d’habitatges: el Sud d’Europa (Espanya), on predomina l’habitatge en propietat i l’organització dels edificis en propietat horitzontal. A Centre Europa (Alemanya) amb una similitud en l’estructura de l’habitatge en pisos, on prima el lloguer davant la propietat; i el model dels països del Nord d’Europa, on destaquen les cooperatives com a modalitat de tinença dels edificis.
De les set àrees analitzades del recorregut entre el carrer i l’habitatge, Espanya només destaca en l’existència d’ascensors: un 78% dels edificis tenen ascensor, davant del 45% dels edificis de Suècia i el 18% d’Alemanya.
Tot i així, i segons l’estudi quan ens centrem en l’accessibilitat de la porta del ascensor, malgrat l’escassetat, els més accessibles són els suecs (81%) i els últims, els alemanys (64%). El mateix passa amb l’accessibilitat del propi ascensor (11% a Suècia, 7% a Espanya i un escàs 3% a Alemanya), sent la diferència principal l’existència d’anuncis sonors (més presents en els ascensors suecs que ens els espanyols).
Pel que fa l’accessibilitat del garatge, quan aquest es troba a l’edifici (56% a Espanya, 23% Alemanya i un 18% a Suècia), España obté lleugerament bons resultats (19%) davant d’Alemanya (13%) i Suècia (14%). Sobre l’accessibilitat de les zones comunes, Espanya i Suècia superen el 50%, però Alemanya només supera el 34%.
“Encara queda molt camí per recórrer tot i que podem dir que, inclús en sistemes amb un Estat Social més consolidat, estem lluny d’aconseguir una autèntica accessibilitat universal” va destacar el president de la Fundació Mutua de Propietarios, Miquel Perdiguer Andrés.
Mentre que a Espanya tots els edificis residencials existents han de complir, des de finals de 2017 amb les condicions bàsiques d’accessibilitat previstes en el Codi Tècnic de l’Edificació, a Suècia, pel contrari, la normativa en accessibilitat no és aplicable a tots els edificis anteriors al 1985 (que representen casi un 70% del total del parc d’habitatges). En el cas d’Alemanya, la Llei de Propietat Horitzontal no
recull cap disposició sobre problemes d’accessibilitat, encara que la jurisprudència ha permès als propietaris exigir la realització d’obres d’accessibilitat tot i que no obliga a la comunitat de propietaris de sufragar el seu cost.
“Els baixos resultats en accessibilitat obtinguts a Alemanya i Suècia, poden explicar-se pels menors estàndards tècnics exigits per les respectives normatives tècniques”, va explicar Sergio Nasarre, de la Càtedra UNESCO a l’Habitatge de la URV. “A Espanya, tot i que els requisits tècnics són més elevats i retroactius, s’incompleixen, tot i que a canvi, la persona amb discapacitat o persona més gran de 70 anys pot forçar més clarament les obres, que dins d’uns marges, seran satisfetes per la resta de propietaris”, va apuntar Nasarre.
Espanya és el país on existeix una major percepció de necessitat d’obres (44%), sent Alemanya la menor (25%), corroborant-se pels tres que els percentatges són majors en les comunitats de propietaris on resideixen persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. En aquest aspecte, l’informe indica que els edificis gestionats per professionals disposen d’una millor accessibilitat i han fet més obres d’adaptació.
Per la seva part, la presidenta de COCEMFE Barcelona, Montserrat Pallarès, va assenyalar que “considerem intolerable que les persones amb discapacitat no puguem accedir a l’exercici de drets bàsics com l’accés a un habitatge, l’ocupació o l’educació en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania a pesar que la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social, vigent des de 2013, ens reconeix com a titulars d’una sèrie de drets i estableixel règim d’infraccions i sancions que garanteixen les condicions bàsiques en matèria d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal”.
Pallarés també va destacar la importància d’estudis com el que es va presentar ahir ja que les dades posen una evidència que permet accions de sensibilització i conscienciació cap a la societat i d’incidència política cap a les administracions, garants dels drets dels ciutadans. “I aquestes – va dir – han de ser les primeres accions per acabar amb la situació de discriminació que patim milions de persones amb discapacitat a Espanya”.
Per concloure, el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona –Lleida, Enrique Vendrell, va comentar que “els administradors de finques són una peça clau per incentivar i conscienciar a les comunitats de propietaris de la importància de disposar d’uns edificis d’habitatges accessibles”.
