El sistema sanitari es troba a les portes d’un canvi de paradigma històric en l’abordatge de l’Alzheimer, però no està preparat per assumir-lo. Així ho han advertit aquest dijous la Confederació Espanyola d’Alzheimer i Altres Demències (Ceafa) i vuit de les principals societats científiques de l’Estat, que han presentat el document «Decàleg Alzheimer: Deu Compromisos pel RECORD». Les entitats reclamen una planificació estatal immediata i finançament suficient per garantir que els nous tractaments i biomarcadors arribin a tots els pacients de manera equitativa.
Amb més de 800.000 persones afectades a Espanya i una previsió que la xifra s’enfili fins als 1,5 milions l’any 2050, les organitzacions signants alerten que la malaltia és un dels reptes estructurals més greus per a la societat. Segons el CEO de la Ceafa, Jesús Rodrigo, la ciència està avançant a un ritme que les infraestructures actuals no poden seguir: «Estem davant d’un canvi de paradigma històric. La ciència està avançant, però el sistema està obsolet. O adaptem ja les nostres infraestructures i pressupostos, o perdrem l’oportunitat de canviar la vida de milions de persones».
Un decàleg per a una resposta d’Estat
El document, subscrit per entitats com la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG), la Fundació CIEN i la Fundació Reina Sofia, entre d’altres, proposa deu mesures urgents. La prioritat absoluta és l’actualització del Pla Integral d’Alzheimer, que ha de comptar amb una dotació econòmica estable per garantir-ne la implantació coordinada a tot el territori. A més, es demana la creació d’unitats multidisciplinàries i rutes clíniques clares des de la detecció precoç fins al seguiment del pacient.
L’equitat territorial és un altre dels eixos centrals de la reivindicació. Les societats científiques, incloent-hi la Societat Espanyola de Metges de Família (Semergen) i la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (Sepsm), insisteixen que l’accés a la innovació no pot dependre del lloc de residència. Per aquest motiu, reclamen un registre nacional de pacients i la inclusió de teràpies no farmacològiques amb evidència demostrada dins de la xarxa pública.
L’impacte econòmic i social de la dependència
L’Alzheimer no és només un problema de salut, sinó una crisi econòmica que genera un cost anual estimat de 35.000 milions d’euros. La Ceafa, que representa més de 4,8 milions de persones entre pacients i familiars, recorda que aquesta patologia representa més del 60% dels casos de dependència al país. Per fer-hi front, el decàleg insta el Ministeri de Sanitat, el Congrés dels Diputats i el Senat a considerar la malaltia com una prioritat d’Estat, reforçant també el suport als cuidadors i la formació continuada dels professionals.
L’objectiu final d’aquesta aliança entre ciència i associacions de pacients és assegurar que ningú es quedi enrere davant l’anomenada «revolució terapèutica». «L’accés a la innovació terapèutica no ha de dependre del lloc de residència ni de l’hospital de referència», han reiterat les entitats, tot demanant que les decisions es basin en dades precises per guiar aquest canvi estructural sense precedents en el Sistema Nacional de Salut.
